{"id":1084,"date":"2026-09-28T11:42:25","date_gmt":"2026-09-28T09:42:25","guid":{"rendered":"http:\/\/pladesantjordi.com\/?p=1084"},"modified":"2026-09-28T11:43:14","modified_gmt":"2026-09-28T09:43:14","slug":"la-passivitat-dun-poble-55-anys-de-la-construccio-de-la-segona-pista-de-son-santjoan","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/2026\/09\/28\/la-passivitat-dun-poble-55-anys-de-la-construccio-de-la-segona-pista-de-son-santjoan\/","title":{"rendered":"La passivitat d’un poble. 55 anys de la construcci\u00f3 de la segona pista de Son Santjoan."},"content":{"rendered":"\n

Precedents hist\u00f2rics<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Entre 1959 i 1964, el jaciment fou excavat pels arque\u00f2legs Guillem Rossell\u00f3 Bordoy i Llu\u00eds Pericot i Garcia. Un decret de l’abril de 1963 li atorgava la m\u00e0xima protecci\u00f3, al mateix nivell d’una catedral g\u00f2tica o un aq\u00fceducte rom\u00e0. Per\u00f2 l’any 1969 es va decidir ampliar l’aeroport. Els arque\u00f2legs tornaren al jaciment i davant la negativa de les autoritats de canviar el tra\u00e7at de la nova pista, plantejaran el trasllat del centre cerimonial.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Arque\u00f2leg Guillem Rossell\u00f3. Son Oms<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Construcci\u00f3 de la segona pista.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La construcci\u00f3 de l’aeroport va ser un fet molt significatiu per a Mallorca i, alhora, destructiu. A l’actualitat es poden confirmar les sospites d’aquelles persones que ja es van manifestar en contra en la d\u00e8cada del 1970.<\/p>\n\n\n\n

L’any 2021, per recordar els seus 50 anys de la construcci\u00f3 d’aquesta segona pista, dos articles recordaven aquell desastre de la destrucci\u00f3 del jaciment talai\u00f2tic de So n\u2019Oms, el m\u00e9s important de Mallorca i amb reconeixement estatal qualificat de Monument Hist\u00f2ric Art\u00edstic l’any 1963. Era un dels grans centres cerimonials i poblats m\u00e9s rics amb estructures poc habituals (com l’edifici anomenant \u201cel laberint\u201d) i gaireb\u00e9 un centener de construccions a principi de segle XX.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Treballs a Son Oms<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El 7 de mar\u00e7 de 1977, la segona pista, ja acabada, es converteix amb un improvisat camp de golf, per presentar la pilota Slazenger B-51. A la competici\u00f3 hi participen onze periodistes brit\u00e0nics especialitzats en aquest joc i jugadors espanyols. Guanya Valent\u00edn Barrios, que en tres llan\u00e7aments llan\u00e7a la piloteta a una dist\u00e0ncia de 1.309 metres i acaba sobre el cad\u00e0ver de la Palma prehist\u00f2rica.<\/p>\n\n\n\n

L’any 1987, 14 anys despr\u00e9s que les excavadores arrasaran el jaciment de So n’Oms, i en un acte clarament de propaganda, a la fi, el ministre de Transports, Abel Caballero, del govern de Felipe Gonz\u00e1lez va aterrar a la segona pista.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 en realitat els avions lliures de ministres i plens de turistes, no la varen utilitzar fins a l’estiu seg\u00fcent. Aquesta era la urg\u00e8ncia de la construcci\u00f3 de la segona pista i la destrucci\u00f3 del jaciment de So n’Oms.<\/p>\n\n\n\n

Al cap de 50 anys de la seva construcci\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El periodista Joan Riera ho recordava en un article al Diario de Mallorca<\/em> (DM) de 3 de mar\u00e7 de 2021, de la seg\u00fcent manera: Llu\u00eds Pericot (1899-1978) arque\u00f2leg del jaciment, una de les autoritats en prehist\u00f2ria, escrivia el 18 de febrer de 1971 un article al mateix DM fent una crida, i advertint sobre l’imminent desastre de la desaparici\u00f3 de So n’Oms; \u201ccomo vais a permitir -demanava als mallorquins- que algo tan intimamente ligado a vuestra historia, que es la historia an\u00f3nima de todos los pueblos mediterr\u00e1neos y de todos los humanos en definitiva, sea arrasado?\u201d<\/p>\n\n\n\n

L’arque\u00f2leg i, director durant d\u00e8cades del Museu de Mallorca, Guillem Rossell\u00f3 Bordoy, va qualificar la destrucci\u00f3 de la seg\u00fcent manera \u201c\u00e9s una salvatjada\u201d. La catedr\u00e0tica d’hist\u00f2ria de l’art Catalina Cantarelles, considerava que el recinte prehist\u00f2ric era una v\u00edctima \u201cdel turisme de masses\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Vista general del poblat de Son Oms<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

L’amena\u00e7a aeroportu\u00e0ria ja era una evid\u00e8ncia. En 1969, els arque\u00f2legs tornen a So n\u2019Oms, una greu amena\u00e7a afectar\u00e0 el jaciment prehist\u00f2ric. El turisme creix cada any amb xifres de r\u00e8cord. I les autoritats franquistes, per no perdre la gallina dels ous d’or, decideixen que Son Santjoan tingui una segona pista. Entren les excavadores, tal com ja havia pronosticat Guillem Rossell\u00f3 Bordoy, en el seu retorn al jaciment davant els periodistes: \u00abEstam fent feina debades, entraran les excavadores i no deixaran pedra sobre pedra\u00bb. El mar\u00e7 de 1971 tot s’ha acabat, punt final dram\u00e0tic. Les navetes no s’han pogut salvar. Sols se salva l’edifici de planta quadrangular d’entre 10 i 12,60 metres de costat, destinat a santuari. L’estiu de 1971, el santuari queda reubicat en la intersecci\u00f3 de l’autopista de Llucmajor amb la via d’acc\u00e9s a l’aeroport.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Vista general navetes. Son Oms<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Les obres de la segona pista avan\u00e7aven a bon ritme sobre la que havia estat la Palma prehist\u00f2rica. El mar\u00e7 de 1974, el Consell de Ministres, presidit per Franco, aprov\u00e0 la finalitzaci\u00f3 dels treballs.<\/p>\n\n\n\n

El redactor d\u2019El Pa\u00eds<\/em>, Vicente G. Olaya, especialitzat en Arqueologia, Patrimoni Cultural i Hist\u00f2ria. En el seu article de 3 d’abril de 2021, amb el t\u00edtol, \u201cEl aeropuerto aterriz\u00f3 en un monumento\u201d, tamb\u00e9 recordava els cinquanta anys de la construcci\u00f3 de la segona pista. El subt\u00edtol era el seg\u00fcent: \u201cSe cumplen 50 a\u00f1os desde que la construcci\u00f3n del aer\u00f3dromo de Palma arras\u00f3 un enorme centro talay\u00f3tico. Un estudio recuerda aquel desastre\u201d.<\/p>\n\n\n\n

\u201cEl gran centro ceremonial prehist\u00f3rico de Son Oms en Palma (Mallorca) contaba a principios del siglo XX con un centener de edificaciones, entre las que se hallaban un santuario, tres talayots (construcciones en forma de torre), un t\u00famulo de 25 metros con gradas y pasillos circulares, una gruta artificial, una necr\u00f3polis, un laberinto…<\/em> En 1964, ya solo le quedaban unas diez visibles; y en 1971, una: la \u00fanica que pudieron salvar los arque\u00f3logos. Se cumplen ahora cinco d\u00e9cadas de la destrucci\u00f3n del impresionante yacimiento de Son Oms, declarado monumento nacional en 1963.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Son Oms. Habitacions en un t\u00famult. Museu de Mallorca. El Pa\u00eds<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u00bfSu pecado? Se encontraba donde estaba proyectada una pista del aeropuerto de Son Sant Joan.<\/p>\n\n\n\n

Por mucho que la comunidad cient\u00edfica implor\u00f3 su salvaci\u00f3n, las autoridades no tuvieron clemencia.<\/p>\n\n\n\n

El art\u00edculo El yacimiento de Son Oms, un ejemplo de destrucci\u00f3n del patrimonio,<\/em> publicado en la revista Artyhum<\/em> por el divulgador hist\u00f3rico Domingo C. Hern\u00e1ndez Jim\u00e9nez, de la Universidad a Distancia (UNED), rememora ahora aquel desastre. \u2018Su destino estaba sellado\u2019, escribe.\u201d<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Calavera trobada. Son Oms<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

55 anys despr\u00e9s, seguim patint les conseq\u00fc\u00e8ncies de l’aeroport de Son Santjoan<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Ha quedat constatada la seva utilitat destructiva de territori, de contaminaci\u00f3 per emissions de gasos i altres, com el queros\u00e8 (combustible) en pous de finques agr\u00e0ries propers a l’aeroport i per l’emissi\u00f3 de gasos CO\u2082 i CO2e d’efecte hivernacle, que els avions expulsen dels seus motors.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 sobretot, all\u00f2 que ens afecta de manera contundent a la nostra salut i estat an\u00edmic \u00e9s la p\u00e8rdua del silenci, del rep\u00f2s i de la calma necess\u00e0ria per poder viure en pau, parlar en calma i comunicar-nos dins la normalitat quotidiana d’una poblaci\u00f3 que ja fa molts d’anys ha perdut aquesta possibilitat de fer-ho. El motiu \u00e9s el constant tr\u00e0nsit aeri d’avions en les seves maniobres d’enlairament i aterrament quan provoca la m\u00e0xima contaminaci\u00f3 ac\u00fastica al llarg del dia, i si \u00e9s de nit, encara es veu incrementat el seu efecte sobre la poblaci\u00f3 santjordiera, ja que el silenci de la nit, augmenta la sensaci\u00f3 del soroll ac\u00fastic perqu\u00e8 els avions es perceben amb m\u00e9s for\u00e7a durant les maniobres per aterrar o enlairar-se.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta situaci\u00f3 ha anat augmentant amb els anys, per la gran quantitat de passatgers que van i venen, les xifres s\u00f3n alarmants i, sobretot, insostenibles per a una illa com Mallorca.<\/p>\n\n\n\n

L’aeroport de Palma, s’ha constitu\u00eft com el gran monstre territorial, mediambiental i destructiu de la nostra hist\u00f2ria m\u00e9s recent. I all\u00f2 que tots pensaven seria la font de futur, benestar, progr\u00e9s i riquesa per a tota Mallorca, resulta que \u00e9s la destrucci\u00f3 d’una manera illenca de viure, de conviure i de sentir, que sols ens provoca problemes per a tots, mis\u00e8ria, destrucci\u00f3 de territori i una avar\u00edcia recaptadora per part d’AENA, i sense cap mena de preocupaci\u00f3 per millorar la vida de les persones de les poblacions afectades per aquest monstre d’aeroport.<\/p>\n\n\n\n

Ha estat una faula creada per il\u00b7lusos que pensaven que podrien substituir \u201cdestrucci\u00f3\u201d per \u201cturisme de masses\u201d i aix\u00f2, significava riquesa per a ells. I sobretot, fou utilitzada pels dirigents de l’\u00e8poca franquista i terratinents avan\u00e7ats i amb poder d’aquella etapa hist\u00f2rica, on la fam, no et deixava pensar ni progressar. I la soluci\u00f3 al teu problema era sobreviure com a contrapartida a la nostra destrucci\u00f3 de territori i patrimoni com a poble.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, no ha estat aix\u00ed, el turisme de masses \u00e9s la causa de tots els mals que seguim patint ara mateix. El turisme en si mateix no \u00e9s el mal de tot, ja que ben ent\u00e8s i en moderaci\u00f3, ens ha aportat riquesa i futur. I, per altra banda, ens ha obert una porta al m\u00f3n. El problema rau amb l’ambici\u00f3, els diners f\u00e0cils i r\u00e0pids, la construcci\u00f3 desbocada, les lleis que haurien de protegir i preservar de forma contundent el territori i l’ab\u00fas de les pol\u00edtiques que han afavorit l’especulaci\u00f3, segueixen vigents fa m\u00e9s de 60 anys, i el problema \u00e9s que segueixen encaminades a la consolidaci\u00f3 i a la cronificaci\u00f3 d’una economia basada en el monocultiu tur\u00edstic i de serveis com a futur i soluci\u00f3 als problemes econ\u00f2mics, socials, laborals, d’habitatge, etc.; com si no hi hagu\u00e9s altres opcions per a la diversificaci\u00f3 productiva, econ\u00f2mica, cient\u00edfica, sanit\u00e0ria, de formaci\u00f3, d’investigaci\u00f3 i industrial a les Illes Balears.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Santuari reconstruit. Son Oms<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Accions urgents<\/strong><\/p>\n\n\n\n