{"id":568,"date":"2021-06-02T23:50:36","date_gmt":"2021-06-02T21:50:36","guid":{"rendered":"http:\/\/pladesantjordi.com\/?p=568"},"modified":"2026-04-14T11:00:25","modified_gmt":"2026-04-14T09:00:25","slug":"el-pla-de-sant-jordi-i-la-germania-una-ullada-general-mallorca-1521-1525","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/2021\/06\/02\/el-pla-de-sant-jordi-i-la-germania-una-ullada-general-mallorca-1521-1525\/","title":{"rendered":"El Pla de Sant Jordi i la Germania. Una ullada general. (Mallorca, 1521-1525)"},"content":{"rendered":"\n

El passat 20 de maig, a Cas Quitxero, s’hi va fer la primera confer\u00e8ncia despr\u00e9s de l’adequaci\u00f3 del jaciment talai\u00f2tic, amb l’assist\u00e8ncia de quinze persones. El t\u00edtol: \u00abLes Germanies i el paper de les dones en la revolta<\/strong>\u00bb. Va ser la manera de commemorar al Pla de Sant Jordi els cinc-cents anys d’aquest esdeveniment que tingu\u00e9 un gran impacte a la societat del nostre pa\u00eds d’aleshores; el Regne de Mallorca.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Cartell anunciant la confer\u00e8ncia. Club Prat de Cat\u00ed.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La participaci\u00f3 de les dones en aquesta revoluci\u00f3, m\u00e9s que revolta, fou not\u00f2ria i les conferenciants en donaren fe, alhora que es vei\u00e9 una vegada m\u00e9s la discriminaci\u00f3 de la dona durant la hist\u00f2ria i en el relat historiogr\u00e0fic fet fins als nostres dies.<\/p>\n\n\n\n

D’aquesta confer\u00e8ncia, per\u00f2, n’oferim un article elaborat per Margalida Bernat i Roca<\/strong> que ens parla de la participaci\u00f3 de santjordiers d’aleshores en el moviment agermanat del segle XVI amb una introducci\u00f3 que ens explica com era aquest petit territori nostre del Pla de Sant Jordi.<\/p>\n\n\n\n

En tot cas, aqu\u00ed podeu llegir el darrer article de l’autora sobre la dona a la Germania:<\/p>\n\n\n\n

\u00abElles tamb\u00e9 hi eren: dones agermanades – Mallorca, 1521-1525<\/strong><\/a>\u00bb. Revista L’Altra Mirada<\/em>, n\u00fam, 101 (nova \u00e8poca), p. 36-42. [Consulta: Juny de 2021].<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\"\"
M. Margalida Perell\u00f3 i Margalida Bernat durant la seva exposici\u00f3, amb el rerefons de la muralla talai\u00f2tica de Cas Quitxero.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El Pla de Sant Jordi i la Germania. Una ullada general. (Mallorca, 1521-1525)<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per Margalida BERNAT i ROCA. Doctora en Hist\u00f2ria. Investigadora<\/p>\n\n\n\n

El Pla en el segle XVI<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Dissortadament, a l\u2019hora de relatar grans esdeveniments se sol parar m\u00e9s esment a escenaris de conjunt i es deixen de banda altres espais que, no per m\u00e9s petis, hi ha per qu\u00e8 ignorar-los. Aquest \u00e9s ben b\u00e9 el cas del que ara es diu Pla de Sant Jordi i abans Prat de Sant Jordi. Situat a la banda de llevant, hi conflu\u00efen un considerable conjunt d\u2019aig\u00fces que formaven un aiguamoll que cobria una superf\u00edcie de 3 o 4 km2<\/sup>, entre una plana litoral i els  turonets des Coll d’en Rabassa i un poc m\u00e9s enll\u00e0 del turonet on s\u2019hi assent\u00e0 l\u2019actual nucli de Sant Jordi, ple de jonqueres, tamarells i sivines que, aparentment no oferia altra utilitat que la seva abundosa cacera, sobretot de tipus menor i, en contrapartida, era font d’insalubritat per l’assot recurrent de la mal\u00e0ria.<\/p>\n\n\n\n

La traject\u00f2ria humanitzada del Prat de Sant Jordi es remunta a temps m\u00e9s llunyans. Al llarg de la prehist\u00f2ria, la biomassa de les aig\u00fces palustres propici\u00e0 l\u2019exist\u00e8ncia de diversos nuclis de poblament, enmig d\u2019un paisatge que no vari\u00e0 fins al segle XIX, principalment per raons sanit\u00e0ries.[1]<\/a> La modificaci\u00f3 del medi supos\u00e0 l\u2019establiment de les antigues possessions i es formaren els nuclis de poblaci\u00f3 de sa Casa Blanca, s\u2019Aranjassa, es Pil\u00b7lar\u00ed… consolidats a comen\u00e7aments del segle XX, transformant-se l\u2019\u00fas del s\u00f2l.<\/p>\n\n\n\n

Al llarg del segle XVI era un lloc pantan\u00f3s, vorejat de pinars i garrigues amb unes poques possessions -Son Gual, Son Santjoan, Son Sunyer…-   m\u00e9s aptes per a la ramaderia que per al conreu, i on hi habitava una poblaci\u00f3 escassa i molt dispersa.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019\u00fas ramader l\u2019indica que, Magdalena \u2013viuda de Francesc Morell\u2013 i Jaume Verger, el 7 d\u2019agost de 1512 prenguessin en lloguer per set anys les pastures que hi tenia Joan Sunyer. El lloguer era de 130 lliures anuals, m\u00e9s 3 dotzenes de formatges del mes de mar\u00e7, 4 anyells \u2013dos per Pasqua i dos per Carnestoltes\u2013 i un porc. Dos d\u2019aquests rafals eren el d’En Piris i el de N\u2019Homs. Es feia esment d\u2019alguns bous d’arada i someres. Sembla que s\u2019hi havia de criar cabres, ja que es limita a 200 les que fossin d\u2019altres persones, mentre que els llogaters n\u2019hi podien tenir tantes com volguessin.[2]<\/a> <\/p>\n\n\n\n

De totes maneres, no es renunciava a sembrar-hi. L\u2019any 1527 es project\u00e0 posar en conreu el Pla de Sant Jordi amb la intenci\u00f3 de sembrar blat i aix\u00ed augmentar la seva collita i estalviar-ne la importaci\u00f3:<\/p>\n\n\n\n

\n

Aya hun terme que vulgarment se diu lo pla de sant jordi lo quall per esser quasi marjall y malsa es mal conrat e si aquell se conrava segons som informats no tindriem necessitat de enviar cascun any axicom fem en Sicilia per forments<\/em>.[3]<\/a><\/p>\n<\/div><\/div>\n\n\n\n

No es dugu\u00e9 a terme i el Prat de Sant Jord\u00ed segu\u00ed sent un aiguamoll extens i variable al comp\u00e0s de les estacions que, a 1593, mostrava aquest aspecte general:  <\/p>\n\n\n\n

Aquest principi de ribera e costa t\u00e9 cornenc d’un gran arenal a la llengua de l’aigua. All\u00ed romp una font d’una aigua gran qui all\u00ed aont neix es perd, sens fer profit ni \u00fatil alg\u00fa, antes se pot dir que la dita aigua fa mal en aquells contorns per \u00e7o que all\u00ed s’embassa i compodreix aquella alga i altres coses que all\u00ed causen gran putrefacci\u00f3, i de s\u00ed es veu que s’ajunta amb los aires putrefactes i boirosos qui neixen d’aquelles lagunes o estanys de Sant Jordi i porten grans malalties en aquelles parts<\/em>.[4]<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Les condicions insalubres, a m\u00e9s a m\u00e9s, es veien augmentades tota vegada que era aquesta zona la que servia per empla\u00e7ar-hi activitats com ara l\u2019amarat de lli (Linum usitatissimum<\/em>) i c\u00e0nyom (Cannabis sativa L.<\/em>), fibres t\u00e8xtils que exigeixen gran quantitat d\u2019aigua tant per al seu creixement com pel seu adobat i no importa si s\u00f3n salabroses. El problema rau en les males olors i que se\u2019n desprenen subst\u00e0ncies vol\u00e0tils com ara el vapor d\u2019haxix i altres. En el Prat de Sant Jordi hi conflu\u00efen dos factors: s\u2019hi sembrava lli, l\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aig\u00fces i la marginalitat des del punt de vista de les autoritats. Aix\u00f2 facilit\u00e0 que, a 1513, la majoria dels llocs on s\u2019havia de fer obligat\u00f2riament l\u2019amarat en el Terme de Ciutat, s\u2019hi situassin. El punts designats foren:  <\/p>\n\n\n\n

[…]  El de Son Axel\u00f3 de Sant Jordi = El de Son Su\u00f1er en lo hort vell = El de Son Su\u00f1er en lo hort nou = El de Son Sant Joan = El de Guillem Tia de Son Sant Joan = El de Gregori Gosis = El de Son Oms = <\/em>[…] = El de Son Net = <\/em>[…] = El de Joseph Pujol = El de Don Orlandis = El de Fernando Gual y Moix = El del Refal Vell de Son Forteza.<\/em>[5]<\/a> (Veure el mapa a final de text)<\/p>\n\n\n\n

Amb tot i malgrat el que s\u2019ha dit, el Pla de Sant Jordi no era tan improductiu com es podria creure. De fet, els comentaris que es coneixen sobre la productivitat d\u2019algunes de les possessions i rafals apunten a qu\u00e8 se\u2019n podia treure m\u00e9s del que sembla, com hi haur\u00e0 ocasi\u00f3 de comprovar.<\/p>\n\n\n\n

Addictes a la Germania en el Pla de Ciutat<\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el Pla de Ciutat, en el decurs de les investigacions que es dugueren a terme entre el 10 novembre i el 8 de desembre de 1523, es recolliren els noms de 17 addictes que hi vivien. D\u2019ells, n’hi figuren 4 com a espec\u00edficament residents en el Pla de Sant Jordi, 1 a la possessi\u00f3 de Moranta i 1 a s\u2019Aranjassa:<\/p>\n\n\n\n

\"\"
L, s, d: lliures, sous i diners.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Una ca\u00e7ada de ceros<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Hi ha encara altres dos personatges relacionats amb el Pla de Sant Jordi i resulta de prou inter\u00e8s posar-hi un poc d\u2019esment en qui foren i qu\u00e8 feren. El primer a tenir en compte \u00e9s el tintorer Steva de Dino. Vivia a la parr\u00f2quia de Santa Creu, a la illeta de Juan Angelats. Els b\u00e9ns se li valoraren en 4 L. 5 s. Tot indica que, per  iniciativa seva, es va organitzar una cacera per obsequiar en Joanot Colom. Els testimonis contra ell digueren que era:  <\/p>\n\n\n\n

[…] molt affectat y agermanat, amich y conseller den Colom, y feu li fer una cassada en lo pla de Sant Jordi per en Ferrer de Sant Jordi, y anava armat per ciutat ab dos 6 tres agermanats, y tenia en sa casa en Messina de Inca qui era gran matador y anava ab ell y altres matadors y donava ‘ls a menjar; mori de peste recliis en la ciutat. \u2014 Morl.\u2014IV L. 5 s.<\/em>[6]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Aquest Ferrer de Sant Jordi que s\u2019esmenta \u00e9s Antoni Ferrer, que vivia a Ciutat, a la parr\u00f2quia de Santa Eul\u00e0lia. Encara que notari, al principi de la Germania en va ser addicte, sense que es compromet\u00e9s en actes violents. A l\u2019hora de les pesquisit\u00f2ries per dur a terme la repressi\u00f3, si se\u2019l record\u00e0 va ser per la seva col\u00b7laboraci\u00f3 en un fet singular:<\/p>\n\n\n\n

[...<\/em>] fill den Antoni quondam; l’han vist algunas voltas per ciutat ab en Colom, y li feu en casa sua a defora al pla de Sant Jordi una cassada de ceros qui era para un rey, y mata moltas vadellas y altra bestiar, y convida molta gent, y li feya presents y convits, y stant a Cort un testimoni vehe lo dit Ferrer y un seu fill a cavall qui aportavan an en Colom un cero mort.<\/em>[7]<\/strong><\/a><\/p>\n\n\n\n

Antoni Ferrer acab\u00e0 mascarant-se, nom\u00e9s que a difer\u00e8ncia d\u2019altres, no ho va fer arran de les lletres de Worms, sin\u00f3 que ja va ser cap al final. Aix\u00f2, emper\u00f2, no l\u2019alliber\u00e0 de ser composat amb 150 L.[8]<\/a> Per altra banda, cap a 1526, s\u2019adre\u00e7\u00e0 al lloctinent de Mallorca demanant que se\u2019l compens\u00e0s pels danys patits a la seva possessi\u00f3 durant la Germania ja que li robaren blat, civada, ordi, bestiar, vi, robes i diversos objectes per valor de 2.539 L. i 8 s. Argumentava a favor seu que, despr\u00e9s de mascarar-se, havia servit en l\u2019ex\u00e8rcit reial amb dos cavalls.<\/p>\n\n\n\n

La possessi\u00f3 al\u00b7ludida era l’alqueria Rotja confrontant amb Son Pontir\u00f3 que era del notari Mateu Moranta, a la qual s\u2019hi sumaven altres trossos de terra, un anomenat el Pinaret i un altre dit la Talaia.[9]<\/a> Entre els qui dugueren a terme la destrossa hi foren Pere Mulet, bracer i guarda de la murada,[10]<\/a> el calceter Guillem Segu\u00ed, tamb\u00e9 guarda de la murada[11]<\/a> i Pere Trobat, revenedor i paraire;[12]<\/a> tots de la parr\u00f2quia de Santa Eul\u00e0lia.<\/p>\n\n\n\n

Avui en dia pot par\u00e8ixer gaireb\u00e9 ex\u00f2tic xerrar de c\u00e9rvols \u2013ceros\u2013 a Mallorca, per\u00f2 hi varen ser presents des de ca. 850 aC, per comen\u00e7ar a disminuir al llarg del segle XVI i passar a ser residuals al llarg del segle XVIII fins a extingir-se.[13]<\/a> Sembla que aquests animals es criaven en estat salvatge a la marina de Llucmajor, per\u00f2 n\u2019hi havia per tota l\u2019illa. Als naturals, s\u2019hi sumaren els introdu\u00efts, com els de la Devesa de Ferrutx, destinats a les caceres reials. Uns i altres es reprodu\u00efen abundosament per manca de depredadors i, per aix\u00f2, eren objecte de ca\u00e7a intensiva durant l\u2019edat mitjana.[14]<\/a><\/p>\n\n\n\n

El fet d\u2019organitzar una cacera en honor d\u2019en Joanot Colom va un poc m\u00e9s enll\u00e0 del que podria semblar una an\u00e8cdota. La q\u00fcesti\u00f3 rau en qu\u00e8 els c\u00e9rvols eren ca\u00e7a major, una activitat te\u00f2ricament reservada a l\u2019estament de cavallers o aquells ca\u00e7adors autoritzats per fer-ho, despr\u00e9s d\u2019haver estat pr\u00e0cticament reservada als reis de la Casa de Mallorca.<\/p>\n\n\n\n

Una de les grans acusacions contra els agermanats va ser la d\u2019haver usurpat usos, costums i privilegis propis de cavallers \u2013jocs, vestimenta, muntures, armes…\u2013[15]<\/a> i, en el cas concret de Joanot Colom, el delicte va ser encara m\u00e9s greu perqu\u00e8 volgue\u2019s fer rey<\/em>,[16]<\/a> detentar la sobirania i jurisdicci\u00f3 del monarca, la qual cosa constitu\u00efa un crim de lesa majestat. Que els seus m\u00e9s fidels partidaris li dispensassin aquest tipus d\u2019obsequis, a ulls dels antiagermanats en general i dels estaments privilegiats en particular no podia ser altra cosa que la confirmaci\u00f3 m\u00e9s fefaent de quan cert era tot el que se li atribu\u00efa. <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n
\n\n\n\n

[1]<\/a> FAJARNES; E. “La tisis en la Ciudad de Palma en el siglo XVI\u201d. Bollet\u00ed de la Societat Arqueol\u00f2gica Lul\u00b7liana, <\/em>VIII, 1900, p. 333-334.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA, Protocols, Antoni Nadal N-25 f. 49 v.-51 v. Publicat a: ROSSELL\u00d3 VAQUER, R. \u201cEl Pla de Sant Jordi. Notes hist\u00f2riques (Segles XIV-XV)\u201d. Bollet\u00ed de la Societat Arqueol\u00f2gica Lul\u00b7liana<\/em>, 45, 1989, pp. 91-103, Veure: p. 98, n. 44.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA,  Actes del Gran i General Consell, 24, f. 37. Publicat a: JUAN VIDAL, J. \u201cEl regne de Mallorca en temps de Carles V: balan\u00e7 i perspectives\u201d, Mayurqa<\/em>, 26, 2000, 11-56 , p. 43, n. 157.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> J.B. BINIMELIS, \u00abHistoria de Mallorca\u00bb m.s., fol. 35, Bollet\u00ed de la Societat Arqueol\u00f2gica Lul-liana<\/em>, n\u00fam. 35, (1919), p. 131.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> FAJARNES; E. “Ordinacions sobre amerar llins y ca\u00f1um en els cites de Mallorca, fetes en 1513\u201d.  Bollet\u00ed de la Societat Arqueol\u00f2gica Lul\u00b7liana<\/em>,  Tom VIII, 1899, p. 89-92.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> QUADRADO, Informacions judicials<\/em>, p. 51, n\u00fam. 613.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/a> QUADRADO, Informacions judicials<\/em>, p. 10, Reg. 75.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/a> ht<\/a>tp:\/\/llinatgesdemallorca.com\/www.mallorcaweb.net\/llinatges\/agermanatsXVI.pdf <\/a>\u2013 Onofre Vaquer. [Consulta: Maig de 2021].<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/a> ARM AH 1.464 s. f.; Publicat a: ROSSELL\u00d3, R. \u201cEl Pla de Sant Jordi. Notes hist\u00f2riques (Segles XIV-XV)\u201d BSAL 45 , 989 91-103, Veure: p. 102.<\/p>\n\n\n\n

[10]<\/a> QUADRADO, Informacions judicials<\/em>, p. 25-26, Reg. 273.<\/p>\n\n\n\n

[11]<\/a> QUADRADO, Informacions judicials<\/em>, p. 27, Reg. 286.<\/p>\n\n\n\n

[12]<\/a> QUADRADO, Informacions judicials<\/em>, p. 37, Reg. 399.<\/p>\n\n\n\n

[13]<\/a> ROSSELL\u00d3, R. \/ BOVER, J. La ca\u00e7a i els cans a les Balears (segles XIII-XIX)<\/em>. Consell de Mallorca. Departament de Desenvolupament Local \/ Monografies de la Societat d\u2019Hist\u00f2ria Natural de les Balears, 24, Palma, 2016, p. 78-83. <\/p>\n\n\n\n

[14]<\/a> SASTRE MOLL, J. “La caza en el Reino de Mallorca en la primera mitad del siglo XIV (1300-1343)”, Estudis Bale\u00e0rics 28, Palma, 1988, 53.<\/p>\n\n\n\n

[15]<\/a> BERNAT i ROCA, M. \/ SERRA i BARCEL\u00d3, J. La veu de la revolta. Sermonadors i profetes a les Germanies de<\/em> Mallorca (1521-1523)<\/em>. Lleonard Muntaner Editor, Col. L\u2019Arjau, n\u00fam, 9,  Palma, 2008, p. 162-169 i 180.<\/p>\n\n\n\n

[16]<\/a> QUADRADO, Informacions judicials<\/em>, p. 82, Reg. 1.069.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat 20 de maig, a Cas Quitxero, s’hi va fer la primera confer\u00e8ncia despr\u00e9s de l’adequaci\u00f3 del jaciment talai\u00f2tic, amb l’assist\u00e8ncia de quinze persones. El t\u00edtol: \u00abLes Germanies i el paper de les dones en la revolta\u00bb. Va ser la manera de commemorar al Pla de Sant Jordi els cinc-cents anys d’aquest esdeveniment que tingu\u00e9 un gran impacte a la societat del nostre pa\u00eds d’aleshores; el Regne de Mallorca. La participaci\u00f3 de les dones en aquesta revoluci\u00f3, m\u00e9s que revolta, fou not\u00f2ria i les conferenciants en donaren fe, alhora que es vei\u00e9 una vegada m\u00e9s la discriminaci\u00f3 de la<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":588,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/568"}],"collection":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=568"}],"version-history":[{"count":19,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/568\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":597,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/568\/revisions\/597"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/588"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=568"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=568"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=568"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}