{"id":864,"date":"2022-08-26T18:53:37","date_gmt":"2022-08-26T16:53:37","guid":{"rendered":"http:\/\/pladesantjordi.com\/?p=864"},"modified":"2026-03-13T11:06:30","modified_gmt":"2026-03-13T10:06:30","slug":"un-litre-doli-de-rici-un-cas-de-repressio-feixista-a-sant-jordi-palma","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/2022\/08\/26\/un-litre-doli-de-rici-un-cas-de-repressio-feixista-a-sant-jordi-palma\/","title":{"rendered":"Un litre d\u2019oli de ric\u00ed. Un cas de repressi\u00f3 feixista a Sant Jordi (Palma)"},"content":{"rendered":"\n

Bartomeu Carri\u00f3 Canyelles, es Pubil<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n

En el nostre pa\u00eds \u00e9s un fet el ressorgiment del franquisme, el nostre  \u00abparticular\u00bb feixisme. Molts ens cr\u00e8iem que a la transici\u00f3 hi hauria una seriosa reflexi\u00f3 sobre els fets hist\u00f2rics de la Guerra Civil, provocada per la sublevaci\u00f3 dels militars feixistes i pels poders econ\u00f2mics i clericals que aprofitaren les  errades de la Rep\u00fablica per a justificar-se.<\/p>\n\n\n\n

El fet que ens dugu\u00e9 a escriure aquestes paraules de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica familiar \u00e9s que un partit d\u2019extrema dreta hagu\u00e9s guanyat les darreres eleccions generals al poble de Sant Jordi i a alguns de ve\u00efnats.<\/p>\n\n\n\n

Tothom pot votar lliurement el que vulgui. Per\u00f2 no volem deixar de dir que, per primera vegada, v\u00e0rem sentir vergonya i tristesa que aix\u00f2 pass\u00e0s al nostre poble. D\u2019alguna manera es tornava a repetir la trista hist\u00f2ria de fa m\u00e9s de vuitanta anys, tot i que amb una notable difer\u00e8ncia. Aquest partit, franquista, falangista, xen\u00f2fob, antifeminista, definit per molts com a feixista, no t\u00e9 ara el suport militar, encara que s\u00ed el d\u2019alguns sectors medi\u00e0tics.<\/p>\n\n\n\n

Anem a la hist\u00f2ria familiar que volem contar: la hist\u00f2ria del nostre padr\u00ed de malnom \u00abPubil<\/em>\u00bb, de nom Tomeu i de llinatges Carri\u00f3 i Canyelles (P\u00f2rtol 1887 \u2013 Sant Jordi 1960). La titulam, \u00abUn litre d\u2019oli de ric\u00ed\u00bb, per a purgar la dignitat de la pr\u00f2pia consci\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Matrimoni Tomeu Carri\u00f3 i Margalida Thomas (1910)<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

Es Pubil estava casat amb la nostra padrina Margalida Thomas Mas (Esporles 1888 \u2013 Sant Jordi 1943). El matrimoni fou oficiat pel vicari vell a l\u2019antic oratori de Sant Jordi el 1910. En la data dels fets que reprodu\u00efm tenien nou fills. De fet, en varen tenir onze, per\u00f2 dos moriren ben aviat. Tots nascuts a Sant Jordi.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Antic oratori de Sant Jordi del segle XIV. Interior.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

El padr\u00ed Tomeu Pubil, abans era conegut com de \u00abSon Ferrer\u00bb, perqu\u00e8 el nostre repadr\u00ed Andreu Carri\u00f3 Sastre (P\u00f2rtol 1846 \u2013 Sant Jordi 1940), havia emigrat de Marratx\u00ed cap a Sant Jordi per a fer d\u2019amitger i majoral a la possessi\u00f3 de Son Ferrer. Afegim que el 1869 va ser ferit com a soldat a la Guerra dels Deu Anys (primera guerra d\u2019independ\u00e8ncia de Cuba, 1868-1878). Condecorat per aquest motiu, va rebre una petita pensi\u00f3 durant la seva vida. La nostra repadrina era Maria Canyelles Cap\u00f3 (P\u00f2rtol 1853 \u2013 Sant Jordi 1911).<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Andreu Carri\u00f3 Sastre. L\u2019amo Andreu de Son Ferrer. Majoral de Son Ferrer de Sant Jordi.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El malnom de \u00abPubil\u00bb, li ve perqu\u00e8 era l\u2019\u00fanic fill home d\u2019un total de nou. Ell era el que feia sis. Llevat de les ties Joana Aina i Aina, que nasqueren a Sant Jordi, totes les altres i ell venien de P\u00f2rtol. Pubil, pubil… no ho era, per\u00f2 aquest malnom va ser el que li qued\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

El padr\u00ed Tomeu i la padrina Margalida, en segons quins aspectes, eren molt avan\u00e7ats per a aquella \u00e8poca de purisme cat\u00f2lic, de tradicions fortament masclistes i de castes, senyors, amos, i els altres, pobres de tots colors i matisos. Dos enamorats carregats de fills i poques llesques de pa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Margalida Thom\u00e0s Mas.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Podem parlar d\u2019una societat amb una pobresa general, provocada clarament pel sistema, segons com encara feudal, a la pr\u00e0ctica de senyors, amos, clergues, missatges, criades, i treballadors que simplement feien feina per una m\u00edsera paga en met\u00e0l\u00b7lic o en esp\u00e8cies; patates, verdura…<\/p>\n\n\n\n

Els nostres padrins els podem considerar, per\u00f2, originals. Varen tenir la valentia d\u2019atorgar-se un privilegi que, als ulls dels altres ve\u00efnats i estaments del poble, era tota una provocaci\u00f3 als \u00abbons costums\u00bb. Decidiren que els diumenges prendrien un caf\u00e8 amb llet i ensa\u00efmada al caf\u00e8 de Can Peixet, just devora l\u2019esgl\u00e9sia. Era tot un luxe, per\u00f2, com a bon pubil, fill d\u2019un amo de possessi\u00f3, s\u2019ho podia permetre. L\u2019originalitat era que la padrina entrava amb el padr\u00ed i era l\u2019\u00fanica dona del poble que s\u2019atrevia a entrar al caf\u00e8 ple d\u2019homes.<\/p>\n\n\n\n

Per a aquella gent era tot un esc\u00e0ndol. Per respecte a la nostra padrina no reproduirem cap de les desqualificacions expressades, principalment per altres dones i la resta de la poblaci\u00f3. No tenim cap dubte que les autoritats del poble treien foc pels queixals.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed id\u00f2, durant la Guerra Civil, com tots els diumenges de bon mati, abans de la missa d\u2019aquell dia, els padrins eren al caf\u00e8 assaborint aquell tresor culinari. Sabem que abans de comen\u00e7ar la missa de l\u2019alba \u2013primera missa\u2013, el batle falangista \u00abGallineta\u00bb entr\u00e0 dins el caf\u00e8 i amb una forta veu autorit\u00e0ria, digu\u00e9: \u00abAu!, tots a missa que ja \u00e9s hora de comen\u00e7ar\u00bb. La gent que hi havia comen\u00e7\u00e0 a aixecar-se, un darrera l\u2019altre, manco el padr\u00ed Tomeu. \u00abHe dit que tots a missa, va repetir el batle\u00bb, dirigint-se a en Tomeu Pubil<\/em>. El padr\u00ed es pos\u00e0 dret i despr\u00e9s de flastomar i d\u2019altres coses, li digu\u00e9: \u00abjo vaig a missa quan vull\u00bb. A la padrina se li va trasmutar la cara perqu\u00e8 era ben conscient que all\u00f2 no acabaria b\u00e9, per\u00f2 tamb\u00e9 sabia del car\u00e0cter del seu home i que no tenia por a ning\u00fa ni a res.<\/p>\n\n\n\n

Era el mateix home que an\u00e0 de vespre \u2013devers les 12 de la nit d\u2019aquell 19 de novembre de 1929\u2013 amb una forta tempesta de pluja intensa, amb la seva moto \u2013era l\u2019\u00fanic del poble que en tenia\u2013 a donar av\u00eds al quarter de la Gu\u00e0rdia Civil que estava ubicat al carrer de General Riera de Palma, i informar del tr\u00e0gic crim de Son Real que commocion\u00e0 tota Mallorca. Despr\u00e9s, sota el mateix temporal, torn\u00e0 cap al poble acompanyant els gu\u00e0rdies al lloc del crim. El nostre padr\u00ed fou dels primers testimonis en veure la mare i el fillet assassinats pel missatge de la casa.<\/p>\n\n\n\n

Tornant al relat dels padrins i als falangistes, pocs dies despr\u00e9s de la topada al caf\u00e8 de Can Peixet amb en Gallineta, un escamot de matons falangistes del poble citaren el padr\u00ed a la seu de la Falange que estava al carrer Neira \u2013actual n\u00fam. 18\u2013 o, potser segurament, en aquell moment d\u2019inici de la guerra, a la pla\u00e7a de l\u2019esgl\u00e9sia \u2013pla\u00e7a Monteros, actual n\u00fam. 11, primera planta\u2013, a un pis damunt el forn de So n\u2019Eixut. Una vegada al local de tortures de la Falange santjordiera, el primer que li digueren va ser que havia de purgar la mala llengua que tenia i s\u2019havia de beure un litre d\u2019oli de ric\u00ed. Volunt\u00e0riament o a la for\u00e7a. Entre tots el redu\u00efren violentament i el fermaren a una cadira, li posaren un embut a la gargamella i li feren empassolar aquell beuratge.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Segell de la \u00abJefatura\u00bb local de la Falange de Sant Jordi.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

En el grup de criminals falangistes hi havia un cunyat seu i un nebot, per\u00f2 no revelarem els seus noms. El motiu d\u2019aquest relat \u00e9s perqu\u00e8 no es perdi la mem\u00f2ria, i la hist\u00f2ria faci just\u00edcia. No volem ni desitjam cap venjan\u00e7a que ara ja no podria ser. Ni ho hem desitjat quan era possible encara fer-ho per ser vius aquells individus que hem conegut. No tenim gens de rancor ni odi de cap classe. Per\u00f2 la hist\u00f2ria s\u2019ha de con\u00e8ixer, tamb\u00e9 als \u00e0mbits locals.<\/p>\n\n\n\n

Una vegada haver torturat el padr\u00ed Tomeu, els mateixos falangistes el baixaren fins al repl\u00e0 de l\u2019escala perqu\u00e8 les conseq\u00fc\u00e8ncies de l\u2019enverinat oli immediatament sorgiren efecte; no volien que els embrut\u00e0s el pis. El padr\u00ed comen\u00e7\u00e0 a vomitar i la diarrea el deix\u00e0 tot concagat, estirat en terra, perqu\u00e8 no s\u2019aguantava dret.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta quantitat d\u2019oli de ric\u00ed, no era nom\u00e9s per a purgar. La intenci\u00f3 real era, o podria haver estat, matar-lo lentament, sofrint una agonia llarga. Tot el sistema digestiu en surt afectat greument.<\/p>\n\n\n\n

Immediatament la padrina i els fills anaren a cercar-lo, sentint les paraules feridores i riotes dels falangistes. Durant m\u00e9s de quinze dies es Pubil pat\u00ed fortes diarrees i v\u00f2mits i una febre costant; quasi es va morir. Al final se salv\u00e0, per\u00f2 el suplici va ser llarg. Durant un llarg temps ho pass\u00e0 malament. Aquells feixistes potser haurien volgut una mort lenta que acab\u00e0s d\u2019esborrar la m\u00e9s m\u00ednima dignitat del padr\u00ed i la seva fam\u00edlia. Per\u00f2 era un home molt fort, picador de pous i cisternes.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 era ca\u00e7ador, tenia una escopeta, i una vegada recuperat, el primer que pens\u00e0 fou la venjan\u00e7a. Fer just\u00edcia pel seu compte, per\u00f2 la padrina Margalida l\u2019atur\u00e0 i li llev\u00e0 la idea del cap.<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, esperava que en poc temps la situaci\u00f3 canvi\u00e0s i faria \u00abjust\u00edcia\u00bb d\u2019una altra manera. La seva idea era que, quan acab\u00e0s aquell r\u00e8gim feixista-franquista d\u2019assassinats, por i terror, en faria una. I es deia: \u00abTot all\u00f2 que vaig haver de treure, els ho far\u00e9 empassolar d\u2019un en un.\u00bb Per a ell era una idea original per\u00f2 ja hem vist que aquest fet va passar en altres llocs i pa\u00efsos. Tal com diu Umberto Eco en una de les seves novel\u00b7les<\/a>.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 ho hem vist escrit al llibre La meva hist\u00f2ria d\u2019Establiments<\/em> de P. Vaquer (2014) que descriu un cas similar. Vaquer (p. 101) explica el cas de Joan Sampol que \u00abquan va comen\u00e7ar l\u2019al\u00e7ament vivia al Secar de la Real, li varen fer beure oli de ric\u00ed a voler. Guard\u00e0 l\u2019env\u00e0s [amb les deposicions] molts i molts d\u2019anys per tornar-lo fer prendre a un ve\u00efnat seu que nomia Francesc, que va ser qui li va fer prendre\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Cada devers deu dies feia les seves deposicions a dins un pot de llauna que despr\u00e9s tapava, per quan arrib\u00e9s l\u2019ocasi\u00f3 de poder complir el seu somni venjatiu. Aix\u00f2 mai no pass\u00e0, per\u00f2 sempre recordava als seus fills i nets majors, qu\u00e8 si canviaven els temps de terror, li havien de fer just\u00edcia i no ho oblidessin mai. I no ho oblidaren, nosaltres en som testimonis.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Foto de membres de la fam\u00edlia de cas Pubil (agost de 1960) pocs mesos abans de morir. \u00c9s el que fa cinc de la fila de dalt des de l\u2019esquerra, entre els seus fills Francesc i Lloren\u00e7. Tamb\u00e9 hi ha les seves filles Catalina, la primera de dalt per l\u2019esquerra, i Margalida, la que fa cinc de dalt comptant des de la dreta.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Un cert temps despr\u00e9s de la tortura, cosa que significaria que el fet hauria passat abans del desembarcament republic\u00e0 del capit\u00e0 Bayo a la Punta de n\u2019Amer i Portocristo, pass\u00e0 un fet molt recordat al poble per la gent d\u2019aleshores i encara ara pels que l\u2019hem sentit contar i que hem llegit d\u2019Alejandro Garc\u00eda.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Detall de la foto anterior. Francesc Carri\u00f3 Thom\u00e0s, Bartomeu Carri\u00f3 Canyelles i Lloren\u00e7 Carri\u00f3 Thom\u00e0s.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El capit\u00e0 Joan Benn\u00e0ssar Bisquerra, senyor de Son Ferrer, que era familiar del cap de la Falange de Balears, el Marqu\u00e8s de Zayas \u2013un dels responsables m\u00e9s importants de la repressi\u00f3 a Mallorca\u2013, tenia una bona amistat amb el pare del nostre padr\u00ed, el repadr\u00ed Andreu de Son Ferrer<\/em>.  I aquest grup de matons falangistes, com a tots els pobles de la zona rebel, anaven desbocats: tortures i pallisses indiscriminades i actes encara pitjors. Aix\u00f2 arrib\u00e0 a orelles del capit\u00e0 Benn\u00e0ssar, militar africanista i tamb\u00e9 rebel, davant de nombroses queixes. Des del balc\u00f3 de la Falange feu una crida avisant a tots els matons del poble que no tocassin cap santjordier, que el nostre padr\u00ed era intocable, i el que s\u2019atrev\u00eds a fer-ho se les veuria amb ell personalment. Mai m\u00e9s ning\u00fa molest\u00e0 es Pubil. Pel que fa al nostre padr\u00ed \u00e9s el que sabem per tradici\u00f3 familiar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00abBaleares. Revista Semanal Ilustrada<\/em>\u00bb. Palma, 14 de setembre de 1917. Joan Benn\u00e0ssar Bisquerra quan era alumne de l\u2019Acad\u00e8mia d\u2019Infanteria.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquells falangistes comandaren molts anys, humiliant i malparlant de totes aquelles persones de b\u00e9 que no combregaven amb ells \u2013per a ells tots eren rojos\u2013 i amagant tota casta d\u2019injust\u00edcies comeses al llarg d\u2019aquesta hist\u00f2ria fosca i tenebrosa. Mai hi ha hagut una sola demanda de perd\u00f3 per part dels protagonistes ni dels seus descendents, ni de cap instituci\u00f3 implicada.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s simplement una hist\u00f2ria m\u00e9s, per aix\u00f2 l\u2019hem posada dins la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. M\u00e9s de 500.000 morts, i altres milers de v\u00edctimes torturades, tancades en presons i camps de concentraci\u00f3, obligats a treballs for\u00e7ats, a m\u00e9s de centenars de milers d\u2019exiliats, mereixen molt de respecte, i tenir molta cura del que votam.<\/p>\n\n\n\n

REPRESSI\u00d3 I PAPER DELS FEIXISTES SANTJORDIERS DURANT LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Han passat molts d\u2019anys d\u2019aquells fets i s\u2019han escrit molts de llibres d\u2019hist\u00f2ria del Cop d\u2019Estat feixista de 1936, de la Guerra Civil i de la Dictadura Franquista. Fins i tot de moltes monografies locals que expliquen els fets. Encara avui, pel que fa als assassinats feixistes a Mallorca, el llibre de Lloren\u00e7 Capell\u00e0, Diccionari Vermell<\/em>, \u00e9s d\u2019una import\u00e0ncia cabdal.<\/p>\n\n\n\n

A Sant Jordi, per a una certa gent, ha quedat un quadruple relat per justificar no sabem qu\u00e8: <\/p>\n\n\n\n

1. All\u00f2 era la guerra i en una guerra passen coses aix\u00ed. <\/p>\n\n\n\n

2. En els dos b\u00e0ndols passaren coses. <\/p>\n\n\n\n

3. La Segona Rep\u00fablica era un r\u00e8gim comunista i anticat\u00f2lic. Una olla de caragols. Comunistes, separatistes… Necessit\u00e0vem una m\u00e0 de ferro que pos\u00e0s ordre. <\/p>\n\n\n\n

4. Val m\u00e9s que no toquem el tema, una cosa \u00e9s parlar en general i una altra localment.<\/p>\n\n\n\n

Nosaltres responem:<\/p>\n\n\n\n

  1. Una guerra \u00e9s una guerra per\u00f2 no tot s\u2019hi val. Una cosa \u00e9s defensar o atacar i l\u2019altra cometre assassinats indiscriminats en la poblaci\u00f3, civil o no, aplicant el terror. Aix\u00f2 no t\u00e9 cap casta de justificaci\u00f3, ni ara ni mai.<\/li>
  2. Si en lloc de viure a Mallorca visqu\u00e9ssim a Menorca o Barcelona parlar\u00edem igual de les injust\u00edcies. Un assassinat \u00e9s un assassinat aqu\u00ed i a la Cotxinxina. I ho \u00e9s tant si el que el comet \u00e9s cat\u00f2lic o protestant, liberal o conservador, republic\u00e0 o mon\u00e0rquic, de dretes o d\u2019esquerres.<\/li>
  3. Aquestes afirmacions s\u00f3n clarament tendencioses. Els dictadors sempre cerquen justificacions per a imposar les seves idees i interessos. Mentre a un pa\u00eds hi hagi democr\u00e0cia, i la Rep\u00fablica ho era, no hi ha cap justificaci\u00f3 per fer un cop d\u2019estat quan les idees d\u2019uns no s\u00f3n les que surten a les urnes. Tot pa\u00eds ha tengut problemes i quan passen les forces armades i la policia estan per obeir el govern i les lleis, no per a enderrocar-lo. Posar ordre va significar m\u00e9s de 500.000 morts i molt de sofriment. Aix\u00f2 \u00e9s ordre?<\/li>
  4. No es pot prohibir a ning\u00fa que investigui i difongui la hist\u00f2ria per tr\u00e0gica que sigui i ens agafi d\u2019aprop o d\u2019enfora. D\u2019altra banda, all\u00e0 on s\u2019ha anat a fons en les investigacions i difusi\u00f3 de fets terribles del passat, si hi ha democr\u00e0cia, ha estat un fet positiu per a la societat. Alemanya, Sud-\u00e0frica per exemple. Una altra cosa \u00e9s si hi ha hagut dictadures i prohibicions de dir segons qu\u00e8.<\/li><\/ol>\n\n\n\n

    La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que d\u2019un dia per l\u2019altre, el 19 de juliol de 1936, s\u2019esdevingu\u00e9 un cop d\u2019estat feixista amb la intenci\u00f3 ben expl\u00edcita de passar per les armes a tots els que s\u2019hi resistissin i aplicar un r\u00e8gim de terror que tengu\u00e9s la resta de la poblaci\u00f3 sotmesa.<\/p>\n\n\n\n

    Com hem dit, no \u00e9s que no passassin coses dolentes durant la Segona Rep\u00fablica \u2013tamb\u00e9 en passaren de molt bones en relaci\u00f3 a la dona, l\u2019educaci\u00f3, la sanitat o els treballadors. De fet, des del segle XIX hi havia hagut molts d\u2019enfrontaments i guerres civils a Espanya, la majoria amb el tema religi\u00f3s pel mig. L\u2019Esgl\u00e9sia i els senyors, encara amb mentalitat integrista i feudal, volien tenir dominat el poble en general. Ni sindicats, ni partits, ni llibertat d\u2019expressi\u00f3 ni de religi\u00f3 els anava b\u00e9. Per contra, la posici\u00f3 d\u2019una gran part del poble es transmetia a trav\u00e9s de partits republicans i socialistes, a m\u00e9s dels anarquistes. Aquestes disputes s\u2019havien de tractar democr\u00e0ticament i aix\u00f2 va fer la Rep\u00fablica, amb encerts i errades. Per\u00f2 els poderosos no li donaren temps a aplicar el seu programa.<\/p>\n\n\n\n

    Aquell 19 de juliol de 1936 ens trob\u00e0rem a Sant Jordi amb un grup de gent que aparegueren com a falangistes, als que s\u2019hi uniren els requet\u00e9s i altres militants de dreta. I aquest grup, molts dels membres del qual eren cat\u00f2lics i membres de diferents organitzacions de la parr\u00f2quia, com el Centre de Lectura Ramon Llull, s\u2019organitzaren per a perseguir, torturar i matar republicans.<\/p>\n\n\n\n

    S\u2019ha dit que a Sant Jordi no es va matar ning\u00fa gr\u00e0cies a l\u2019escolt que va fer el capit\u00e0 Benn\u00e0ssar. Per\u00f2 la Falange de Sant Jordi, el cap local de la qual era es Franceset, que tamb\u00e9 era el secretari del Centre de Lectura Ramon Llull, i el batle que era o va ser despr\u00e9s, en Gallineta, formaven part d\u2019aquesta organitzaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

    Fa falta completar detalls i persones que en formaren part, cosa que no hem de fer aqu\u00ed. El que est\u00e0 ben clar \u00e9s que col\u00b7laboraren en la persecuci\u00f3 dins el poble de gent que s\u2019hi refugi\u00e0, que estaven a l\u2019aguait els primers dies del cop d\u2019estat de la resist\u00e8ncia dels trencadors republicans i comunistes de ses Cadenes i que assistiren i col\u00b7laboraren en la repressi\u00f3 en altres pobles i en barris de Palma. En tot cas, si el que hem arreplegat per via oral no fos cert del tot, el que est\u00e0 demostrat \u00e9s que formaven part d\u2019aquella organitzaci\u00f3 criminal, la Falange i els militars revoltats, que assassinaren a tantes persones, moltes d\u2019elles rescatades no fa tant de fosses comunes de cementiris com el de Porreres i d\u2019altres. Qui pot negar-ho?<\/p>\n\n\n\n

    Un dels episodis de m\u00e9s impacte criminal en qu\u00e8 participaren els falangistes fou el dels assassinats a s\u2019Arenal i a les pedreres del voltant que afectaren familiars de santjordiers. La por als \u00abrojos\u00bb des Pil\u00b7lar\u00ed era latent en ells. S\u2019ha de dir que la parr\u00f2quia de Sant Jordi arribava fins al cam\u00ed de Son Fangos on feia parti\u00f3 amb la de s\u2019Arenal. Per all\u00e0 hi havia sindicats de trencadors i cooperatives d\u2019esquerra. Que a s\u2019Arenal, ses Cadenes \u2013amb un grup comunista organitzat\u2013 i es Pil\u00b7lar\u00ed, haguessin guanyat les eleccions les esquerres mentre que a Sant Jordi les dretes, ampliava les difer\u00e8ncies, els odis i les pors atiades per senyors i amos, i en part per la mateixa Esgl\u00e9sia.<\/p>\n\n\n\n

    Res de tot el que hagu\u00e9s pogut passar durant la Segona Rep\u00fablica justificava cap mort ni torturat.<\/p>\n\n\n\n

    \u00abI ara qu\u00e8 els ha pegat a aquests dos nets des Pubil per parlar d\u2019aix\u00f2 quan hi ha tantes altres \u201ccoses m\u00e9s importants\u201d?\u00bb Simplement, el dret a saber, a la mem\u00f2ria i a qu\u00e8 la hist\u00f2ria no es repetesqui en aquest sentit ni en cap altre de violent.<\/p>\n\n\n\n

    Bon dia de Sant Bartomeu!<\/p>\n\n\n\n

    Autors:<\/p>\n\n\n\n

    Andreu Carri\u00f3 Catal\u00e0 \/ Bartomeu Carri\u00f3 Trujillano<\/p>\n\n\n\n

    Sant Jordi (Mallorca), 24 d’agost de 2022<\/p>\n\n\n\n

    Per a m\u00e9s informaci\u00f3 sobre la Guerra Civil al pla de Sant Jordi podeu consultar a Vilaweb<\/em>, \u00abTomeu Carri\u00f3. Viure la hist\u00f2ria<\/a>\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

    <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Bartomeu Carri\u00f3 Canyelles, es Pubil En el nostre pa\u00eds \u00e9s un fet el ressorgiment del franquisme, el nostre  \u00abparticular\u00bb feixisme. Molts ens cr\u00e8iem que a la transici\u00f3 hi hauria una seriosa reflexi\u00f3 sobre els fets hist\u00f2rics de la Guerra Civil, provocada per la sublevaci\u00f3 dels militars feixistes i pels poders econ\u00f2mics i clericals que aprofitaren les  errades de la Rep\u00fablica per a justificar-se. El fet que ens dugu\u00e9 a escriure aquestes paraules de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica familiar \u00e9s que un partit d\u2019extrema dreta hagu\u00e9s guanyat les darreres eleccions generals al poble de Sant Jordi i a alguns de ve\u00efnats. Tothom<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":865,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[19],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/864"}],"collection":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=864"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/864\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":884,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/864\/revisions\/884"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media\/865"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=864"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=864"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=864"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}