{"id":980,"date":"2026-07-31T22:46:20","date_gmt":"2026-07-31T20:46:20","guid":{"rendered":"http:\/\/pladesantjordi.com\/?p=980"},"modified":"2026-08-01T02:24:32","modified_gmt":"2026-08-01T00:24:32","slug":"les-campanes-del-terme-de-sant-jordi","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/2026\/07\/31\/les-campanes-del-terme-de-sant-jordi\/","title":{"rendered":"Les campanes del terme de Sant Jordi"},"content":{"rendered":"\n

Pep Llu\u00eds Riera Moll (campan\u00f2leg)<\/strong>[1]<\/a>\u00a0<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Biblioteca Municipal de Sant Jordi. Alguns dels assistents.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

[El passat 5 de maig, organitzat per la Biblioteca de Sant Jordi i el Club Prat de Cat\u00ed, Josep Llu\u00eds Riera Moll va impartir la confer\u00e8ncia \u00abLes campanes del Prat de Sant Jordi\u00bb. Per gentilesa seva oferim aqu\u00ed aquest article que resumeix gran part de la seva dissertaci\u00f3.]<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Les campanes ens han acompanyat pr\u00e0cticament des del principi de les civilitzacions. Tot i que existeix la idea que aquests instruments de percussi\u00f3 comen\u00e7aren a la regi\u00f3 de la Camp\u00e0nia, a It\u00e0lia, el que \u00e9s cert, \u00e9s que moltes civilitzacions anteriors ja en feien \u00fas, i no sols a Europa, sin\u00f3 a pa\u00efsos molts diversos.<\/p>\n\n\n\n

Prova de la seva antiguitat a les Balears, la tenim amb la campaneta trobada a l’enterrament pretala\u00f2tic de s’Alova, al Barranc de Biniaraix, que es pot veure al Museu de S\u00f3ller,[2]<\/a> a m\u00e9s d’altres campanetes que podem trobar a diferents indrets arqueol\u00f2gics. Precisament Sant Jordi t\u00e9 dins la seva contrada prop d’una cinquantena de jaciments, per m\u00e9s que no tenim const\u00e0ncia d’haver-s\u2019hi trobat cap giny similar.<\/p>\n\n\n\n

Pel que fa a les campanes de la rodalia de Sant Jordi, val a dir que no s’han trobat refer\u00e8ncies a les campanes primig\u00e8nies de la primera esgl\u00e9sia que sabem que es va construir al voltant de 1342.<\/p>\n\n\n\n

Actualment, al territori de l\u2019antiga parr\u00f2quia de Sant Jordi, \u00e9s a l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jordi on segurament trobam m\u00e9s campanes d\u2019aquest entorn (amb onze), mentre que en trobam dues a l’antic convent de monges de Sant Jordi, a l’esgl\u00e9sia de la Casa Blanca hi ha un picarol, i a la parr\u00f2quia de Sant Isidre de s’Aranjassa, i antic convent de les monges, sis campanes.<\/p>\n\n\n\n

CAMPANES AL TERME DE SANT JORDI<\/td><\/tr>
Espais<\/td>N\u00famero de Campanes<\/td>N\u00famero de ma\u00e7oles<\/td><\/tr>
Parr\u00f2quia de Sant Jordi<\/td>11<\/td>1<\/td><\/tr>
Antic convent de les Monges de Sant Jordi<\/td>2<\/td>–<\/td><\/tr>
Esgl\u00e9sia de sa Casa Blanca<\/td>1<\/td>–<\/td><\/tr>
Parr\u00f2quia de s’Aranjassa<\/td>5<\/td>–<\/td><\/tr>
Antic Convent de les Monges de s’Aranjassa<\/td>1<\/td>–<\/td><\/tr>
TOTALS<\/td>20<\/td>1<\/td><\/tr><\/tbody><\/table><\/figure>\n\n\n\n

Pel que fa a la parr\u00f2quia de Sant Jordi<\/strong> les m\u00e9s significatives s\u00f3n les dues del campanar:<\/p>\n\n\n\n

La campana m\u00e9s petita \u00e9s l’anomenada Maria Assumpci\u00f3, fa 42 cm de di\u00e0metre i una altura de 34. T\u00e9 un pes aproximat de 42 kg. Es troba situada a la torre campanar.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Campana Maria Assumpci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Detall de la campana Maria Assumpci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Jou de la campana Maria Assumpci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Desconeixem qui fou el seu fonedor, tot i que sabem que fou feta l’any 1792. Est\u00e0 decorada amb cordons.[3]<\/a><\/p>\n\n\n\n

De dalt a baix t\u00e9 la seg\u00fcent decoraci\u00f3 i inscripcions:<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

Epigrafia: +AVE+MARIA+GRATIA+PLENA+DOMINUM+TECUM+. (Els s\u00edmbols + s\u00f3n estrelles de vuit puntes tamb\u00e9 anomenats crism\u00f3 o creu estrellada)<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

Imatges de Sant Jordi i un Calvari<\/p>\n\n\n\n

Epigrafia: +ANNO+X+1792<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

3 cordons<\/p>\n\n\n\n

3 cordons<\/p>\n\n\n\n

La X entre la paraula ANNO i la data de 1792 representa la creu de sant Andreu. Els fonedors la solien emprar per no deixar espais buits i perqu\u00e8 no es confongu\u00e9s la data.<\/p>\n\n\n\n

La campana t\u00e9 un jou compost per quatre fustes, aguantat amb quatre tirants de ferro. T\u00e9 un pes aproximat de 25 kg.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta campana est\u00e0 situada just davant l’escala de pujada a la torre. S’aguanta sobre un bigam de fusta i actualment est\u00e0 mecanitzada.<\/p>\n\n\n\n

Segurament va existir una altra campana m\u00e9s gran o similar, perqu\u00e8 a l’Arxiu Dioces\u00e0 de Mallorca hi ha una reclamaci\u00f3 dels ve\u00efnats de Sant Jordi, contra el rector de la parr\u00f2quia de Santa Eul\u00e0lia,[4]<\/a> per haver canviat la campana existent per una m\u00e9s petita, adduint que la fa\u00e7ana no podia suportar tant de pes. La data del document \u00e9s del 21 de juliol de 1801.<\/p>\n\n\n\n

La segona campana \u00e9s la mes grossa. S’anomena J\u00f2rdia Concepci\u00f3n Josefa, fa 90 cm de di\u00e0metre i una altura de 76. El seu pes aproximat \u00e9s de 422 kg. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Campana J\u00f2rdia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Si b\u00e9 es va fondre l’any 1900 fou refosa per la Foneria de Salvador Mancl\u00fas de Val\u00e8ncia l’any 1992.<\/p>\n\n\n\n

Porta la seg\u00fcent decoraci\u00f3 i inscripcions:<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

Epigrafia: JORDIA, CONCEPCION Y JOSEFA<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

Garlanda decorativa de flors<\/p>\n\n\n\n

Epigrafia: A EXPENSAS DEL SOR VICARIO PROPIETARIOS COLONOS Y DEVOTOS A\u00d1O 1900. REFOSA A L’ANY 1992<\/p>\n\n\n\n

T\u00e9 les imatges de Sant Josep, una creu florejada i la Verge Immaculada.<\/p>\n\n\n\n

L’escut del fonedor dintre d’un oval: FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS. C\/ INDUSTRIA 27 VALENCIA<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

2 cordons<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Campana J\u00f2rdia. Creu florejada.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Campana J\u00f2rdia. Detall dimonis.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

T\u00e9 sis anses que la subjecten al jou i est\u00e0 decorada amb les cares de sis dimonis. Curiosament la decoraci\u00f3 del campanar tamb\u00e9 t\u00e9 les mateixes cares de dimoni i, per tant, cal suposar que el fonedor es va inspirar en aquesta singularitat.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Detall dimoni decoraci\u00f3 exterior del campanar.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El jou est\u00e0 format per quatre barres i aguantat per quatre tirants rodons. T\u00e9 un pes aproximat de 253 kg. Cal tenir en compte que entre la campana i el jou tenim un pes de  675 kg.<\/p>\n\n\n\n

La campana est\u00e0 situada a la dreta de la sortida del campanar i actualment est\u00e0 mecanitzada.<\/p>\n\n\n\n

Si b\u00e9 l’any 1992 \u00e9s va refondre la campana en una foneria valenciana, podria ser que la primera campana fos feta per Fundici\u00f3 Mallorquina, perqu\u00e8 a la documentaci\u00f3 consultada a l’Arxiu Dioces\u00e0 surt una anotaci\u00f3 de data 12 de desembre de 1895,[5]<\/a> mentrestant es devien a la Fundici\u00f3 Mallorquina 30 duros per una campana que es va comprar.<\/p>\n\n\n\n

Antigament al campanar tamb\u00e9 hi trob\u00e0vem la ma\u00e7ola. Fa anys que va deixar de fer la seva funci\u00f3, que era substituir les campanes els dies de silenci per Setmana Santa, i actualment est\u00e0 en un repl\u00e0 de l’escala del campanar, tot i que el seu estat no es gaire bo i li manquen elements. \u00c9s una pe\u00e7a de fusta de 177 cm de di\u00e0metre i tenia unes sis maces que totes sortien de l’eix que alhora servia per a fer rodar la ma\u00e7ola. No sabem com es feia funcionar tot i que s’han trobat els seus ancoratges.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Ma\u00e7ola.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Interior de la ma\u00e7ola. Espai on anaven les maces.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Entre els anys 1957 i 2017, data en qu\u00e8 es va electrificar,[6]<\/a> mestre Miquel Ramis de s’Estanc va fer de campaner, pujant cada dia al campanar per a tocar diversos tocs que encara recorda:[7]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Festa. Repic amb les dues campanes<\/p>\n\n\n\n

Foc. Tocs molts seguits<\/p>\n\n\n\n

Mort. Grossa + Petita a la vegada<\/p>\n\n\n\n

Albats. Petita + 1 toc de Grossa<\/p>\n\n\n\n

Combregar (Extremunci\u00f3) Petita + col\u00eds,[8]<\/a><\/p>\n\n\n\n

Combregar malalts. Sols la petita<\/p>\n\n\n\n

40 hores. Per la Pur\u00edssima i Sant Josep<\/p>\n\n\n\n

Gl\u00f2ria<\/p>\n\n\n\n

El Rosari<\/p>\n\n\n\n

Ave Maria<\/p>\n\n\n\n

Actualment molts d’aquests tocs ja no s’empren.<\/p>\n\n\n\n

A la mateixa esgl\u00e9sia hi trobam altres campanes:<\/p>\n\n\n\n

A la sortida de la sagristia hi ha una petita campana de 9,5 cm de di\u00e0metre i 8 d’altura amb un pes aproximat de 500 grams. Serveix per donar l\u2019av\u00eds quan surt el sacerdot per a la celebraci\u00f3 de la missa.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Campana de sortida de sagristia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Dues campanetes d’al\u00e7ar D\u00e9u que les trobam dins de la sagristia. Una \u00e9s de tres unitats i l’altra \u00e9s de quatre. Actualment estan fora d’\u00fas.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Campaneta d’al\u00e7ar D\u00e9u 1.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Campaneta d’al\u00e7ar D\u00e9u 2.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Al presbisteri trobam una petita campana de m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Campaneta de m\u00e0.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

No lluny de l’esgl\u00e9sia hi havia l’antic convent de les monges Franciscanes.[9]<\/strong><\/a><\/strong><\/p>\n\n\n\n

Al seu interior, fins no fa molt, hi trob\u00e0vem la campana de la comunitat. Estava decorada, simplement, amb tres cordons i sense cap mena d’inscripci\u00f3 ni de decoraci\u00f3. Era d\u2019uns 19,50 cm d’al\u00e7ada i un pes aproximat de 4 kg. Servia per a avisar les monges dels diferents oficis o feines. A l’entrada hi havia una petita campana que segurament servia per als oficis que es feien a la capella.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Campana de la comunitat.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n
\"\"
Campaneta de m\u00e0.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
Monges Franciscanes de Sant Jordi.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

A l‘esgl\u00e9sia de la Casa Blanca<\/strong> no hi trobam cap campana, per\u00f2 existeix un document localitzat a l’Arxiu Dioces\u00e0, de 1962, sol\u00b7licitant perm\u00eds per a beneir una campana.[10]<\/a> A l’interior del temple sols hi trobam un petit picarol que serveix per avisar de la sortida del sacerdot per a les celebracions.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
Sa Casa Blanca. Picarol a la sortida de la sagristia.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

A s’Aranjasa hi trobam la parr\u00f2quia dedicada a Sant Isidre<\/strong>. A l’espadanya hi ha una campana decorada amb deu cordons. A la meitat, es pot observar des del carrer una creu cardenal\u00edcia i al costat dret, l’anagrama JHS. La resta de la campana no s’ha pogut descriure m\u00e9s perqu\u00e8 actualment l’acc\u00e9s no est\u00e0 disponible. Aquest \u00e9s a la teulada, per una escala situada a una terrassa de damunt el presbiteri.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
S’Aranjassa. Campana de l’espadanya.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n
\"\"
S’Aranjassa. Detall de la creu cardenal\u00edcia.<\/figcaption><\/figure><\/div>\n\n\n\n

La campana est\u00e0 mecanitzada i no es pot tocar a m\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Dins de la sagristia destriam una campana d’al\u00e7ar D\u00e9u, utilitzada per al moment de les consagracions de les formes, que a hores d\u2019ara s\u2019utilitza quan el sacerdot surt de la sagristia per a les celebracions. \u00c9s una pe\u00e7a amb quatre campanes d’entre 5,6 cm a 6. Les campanes estan subjectes a una platina en forma de creu i el m\u00e0nec \u00e9s de decoraci\u00f3 floral.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
S’Aranjassa. Campanetes d’al\u00e7ar D\u00e9u. Sortida de la sagristia.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Aquesta parr\u00f2quia utilitza la capella del que fou el convent de monges Franciscanes a s\u2019Aranjassa<\/strong>. A la part dreta hi ha l’antic convent, actualment cedit com a habitatge tutelat. A l’entrada tamb\u00e9 hi ha una petita campana que servia per avisar les monges per si alg\u00fa les visitava. Fa 10 cm de di\u00e0metre i un pes de 579 g. Est\u00e0 decorada \u00fanicament amb quatre cordons.<\/p>\n\n\n\n

\"\"
S’Aranjassa, monges. Campaneta d’entrada al convent.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tota aquest escrit forma part d’un projecte m\u00e9s gran denominat \u00abInventari de les Campanes de les Illes Balears\u00bb, comen\u00e7at fa devers quinze anys, i amb el qual podeu col\u00b7laborar, si us ve de gust, facilitant dades, informaci\u00f3 o qualsevol aportaci\u00f3 que cregueu interessant per a protegir i difondre el patrimoni cultural que formen el conjunt de campanes existents a les Illes Balears.<\/p>\n\n\n\n

Si hi estau interessats us podeu adre\u00e7ar a:<\/p>\n\n\n\n

campanesib@gmail.com<\/a>, o b\u00e9 enviar un Whatsapp al 609859383.<\/p>\n\n\n\n

Actualment tenim aquestes dades del projecte d’Inventari.[11]<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"\/<\/figure>\n\n\n\n

Agra\u00efm a les persones que han col\u00b7laborat, ja sigui aportant informaci\u00f3, obrint espais, potenciant la difusi\u00f3 o facilitant les tasques de catalogaci\u00f3, per a fer possible aquest text i que la tasca de protegir el nostre patrimoni cultural sigui una realitat. A totes i a tots, moltes gr\u00e0cies.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

[1]<\/a> Campan\u00f2leg. Segons el Diccionari.cat: \u00abpersona que estudia les campanes\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

[2]<\/a> Museu de S\u00f3ller. Carrer de sa Mar, n\u00fam. 13, S\u00f3ller. Informaci\u00f3 facilitada per l’arque\u00f2leg Jaume Dey\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

[3]<\/a> Cord\u00f3: relleu del mateix material que la campana que la recorre diametralment.<\/p>\n\n\n\n

[4]<\/a> ADM, Document III\/37\/1, de data 2 de juliol de 1801.<\/p>\n\n\n\n

[5]<\/a> ADM, Document III\/37\/14, de data 12 de desembre de 1895.<\/p>\n\n\n\n

[6]<\/a> El Lluquet<\/em>, n\u00fam. 115, abril de 2017.<\/p>\n\n\n\n

[7]<\/a> Informaci\u00f3 facilitada oralment per mestre Miquel Ramis dia 15 d’abril de 2026.<\/p>\n\n\n\n

[8]<\/a> Aquest col\u00eds no s’ha localitzat.<\/p>\n\n\n\n

[9]<\/a> Situat al carrer de Sant Jordi, n\u00fam. 37. L’any 2026 va ser adquirit per l’Ajuntament de Palma.<\/p>\n\n\n\n

[10]<\/a> ADM, Document III\/37\/68, de data 1 de mar\u00e7 de 1962. 1 foli de 31 x 22.<\/p>\n\n\n\n

[11]<\/a> Informaci\u00f3 actualitzada en data 28 de juliol de 2026.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pep Llu\u00eds Riera Moll (campan\u00f2leg)[1]\u00a0 [El passat 5 de maig, organitzat per la Biblioteca de Sant Jordi i el Club Prat de Cat\u00ed, Josep Llu\u00eds Riera Moll va impartir la confer\u00e8ncia \u00abLes campanes del Prat de Sant Jordi\u00bb. Per gentilesa seva oferim aqu\u00ed aquest article que resumeix gran part de la seva dissertaci\u00f3.] Les campanes ens han acompanyat pr\u00e0cticament des del principi de les civilitzacions. Tot i que existeix la idea que aquests instruments de percussi\u00f3 comen\u00e7aren a la regi\u00f3 de la Camp\u00e0nia, a It\u00e0lia, el que \u00e9s cert, \u00e9s que moltes civilitzacions anteriors ja en feien \u00fas, i no<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[35,17],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/980"}],"collection":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=980"}],"version-history":[{"count":30,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/980\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1044,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/980\/revisions\/1044"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=980"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=980"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/pladesantjordi.com\/index.php\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=980"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}