/
de minuts llegits

La primera agència urbana de Palma de la Caixa de Pensions (ara CaixaBank) va ser a Sant Jordi

Cap al 75è aniversari de la Caixa al Pla de Sant Jordi

Els 40 del segle passat varen ser els anys de la fam. Havia acabat una guerra començada per un cop d’estat militar i feixista, no ens cansarem de repetir-ho, i els que quedaren s’hagueren d’espavilar. Però, no només finalitzà aquesta guerra «nacional» sinó també en va començar una de mundial entre 1939 i 1945. Tot i que les accions bèl·liques de la Segona Guerra Mundial no arribaren directament al territori de l’estat espanyol, sí que afectaren la població, la seva vida i l’economia per les conseqüències de la Guerra Civil Espanyola i, també, per la implicació del règim franquista amb les potències nazi-feixistes. No entrarem en el fet que molts de ciutadans espanyols rodolaven per Europa fugint, o amagant-se, o per camps de concentració i escenaris bèl·lics.

En aquest context, feu presència la fam, el racionament, l’estraperlo i el contraban –de contraban n’hi havia sempre. En el cas de Mallorca hi havia una diferenciació clara, almenys, entre Palma i els pobles. I dins el municipi de Palma entre Ciutat i els pobles de l’àrea rural. La població de Mallorca en 1940 era de 327.119 habitants i la de Palma 114.405.[1]

En el Pla de Sant Jordi –s’Aranjassa, sa Casa Blanca i Sant Jordi– el 1950 la població pujava a uns 1.550 habitants. En es Pil·larí a uns 300, a s’Arenal de Palma uns 200, Son Ferriol uns 800 i en es Coll d’en Rabassa uns 1.700. Aleshores, els anys 1940, Sant Jordi feia de nucli central de tot el Pla de Sant Jordi incloent Son Ferriol i es Pil·larí. El Coll d’en Rabassa ja era diferent. De tota manera, l’expansió de les activitats agràries en aquest Pla de Sant Jordi ampliat, el llevant del municipi de Palma, feia dependre, en gran mesura, la població del municipi de la pagesia del Pla de Sant Jordi. La fam era la fam, però a prop de l’agricultura no ho era tant.

La primera agència urbana del municipi de Palma. Caixa de Pensions, La Caixa i CaixaBank

Va ser així com una entitat financera tan important com la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears va obrir la seva primera agència urbana precisament a Sant Jordi. Si ho va fer, com altres vegades hem dit, era perquè hi veia negoci. Al final de l’article oferim un resum de les oficines bancàries i de les caixes d’estalvis que s’obriren durant la meitat i una mica més del segle XX en aquest espai que permet veure, encara més, la importància en aquells anys del poble de Sant Jord dins Palma.

La Almudaina, 11 de novembre de 1947. Oficina 149. Agència Urbana de Sant Jordi.

Hortalisses, fruites, carn i llet és el que la capital de Mallorca necessitava. Uns 4.000 a 5.000 habitants, amb les seves ocupacions, proveïen en una part molt importants, durant aquella època d’autarquia una població d’almenys 114.405 habitants. En 1950 hi havia 341.450 habitants a Mallorca, dels quals 136.814 corresponien a Palma. La resta de circumstàncies econòmiques i associatives les vàrem oferir en el nostre article anterior sobre la Banca March.

Fou així com el diumenge dia 9 novembre de 1947 hi hagué l’obertura de l’oficina de Sant Jordi que els diaris de Palma informaren en dies successius. D’aquest acte quasi tots els diaris deien el mateix.[2] De la premsa i de les fotos que podem veure n’extreim dues classes d’informació.[3]  Primer, com va ser l’acte d’inauguració i les instal·lacions. Segon, quin tipus de negoci i serveis oferia la Caixa de Pensions.

9 de novembre de 1947. Murta per un carrer encara no asfaltat. Inauguració de la Caixa de Pensions de Sant Jordi. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

L’acte d’inaguració i les instal·lacions

La inauguració va ser un acte solemne amb autoritats de Palma i del poble, representants de la Caixa de Pensions, de l’església local, escoles i veïns. L’Agència Urbana estava localitzada en el Carrer de Palma, 51 –actualment carrer de Sant Jordi, 41. Podem veure mata, o més aviat murta, tirada per terra per a fer festa però també per ornamentar un carrer –com tots– que encara no estava asfaltat.[4] Aleshores el local era de lloguer, propietat de mestre Antoni Estaca. Fins a principis dels anys 1980 no fou comprat per l’entitat a Jaume Estaca, Jaume Barceló, fillol de l’anterior.

La Caixa de Pensions al carrer de Palma núm. 51. La Almudaina, 11 de novembre de 1947.

Hi ha hagué festa grossa, i en diumenge, amb l’assistència esmentada. A les fotos podem observar-ho perfectament. Algunes cares les reconeixem i d’altres, la majoria, no.  El que col·loca la bandera «nacional», amb uns guants blancs i uniforme amb botonada, segons Miquel Garau Orell, era en Llorenç de Colom, ordenança de l’oficina principal del carrer Colom de Palma. També es veuen dos policies municipals entre el públic. Els altres, els representants de la Caixa i del batle de Palma i l’ecònom Montserrat Rosselló. Monges, mestres i alumnes de les escoles formadets, tant les nines com els nins i per separat. Joves i gent de totes les edats.

Notícia de la inauguració a Última Hora, 12 de novembre de 1947, p. 2.

Entre el públic identificam el municipal Antoni Crespí, l’altre municipal podria ser Fèlix Navarro, l’electricista Bartomeu Oliver –Mestre Jaques, a la finestra de la dreta i devora un dels representants de la Caixa-, el primer delegat de la Caixa a Sant Jordi Joan Garau Mas –de Son Fullana i després conegut com Don Joan des Banc– que tapava part del cartell o rètol amb els serveis bancaris. Aquest darrer no és anomenat per res als diaris, com tampoc el batle pedani que no sabem localitzar. A la foto de portada, devora el capellà, a la nostra esquerra, també segons Miquel Garau, hi hauria el delegat de la Caixa de Pensions a Algaida i cosí de Joan Garau, Antoni Trobat. Entre les dones reconeixem Carme Ramis que estigué casada amb Sebastià Serra del Forn de So n’Eixut a la plaça de l’Església –plaça Monteros. Podem observar els vestits de les monges que avui semblarien, per la foto, dones procedents d’altres cultures. Les dues monges de l’esquerra es deien Sor Jerònia i Sor Joana Salom.[5]

La rebuda de tota aquesta gent fou feta pels representants de la Caixa, encapçalats pel delegat general a les Balears, Pio Fransoy, que segurament és el que fa el discurs a una de les fotos, a la porta de l’entrada llegint el guió o escrit. El delegat general parlà dels avantatges que suposava la nova agència per als veïns.

El rector de la parròquia, Mn. Montserrat Rosselló –conegut per Don Montserradet–, feu la benedicció de la nova oficina, com era costum en aquella època de nacionalcatolocisme, i segurament també d’abans de la Segona República, aprofitant per exhortar la pràctica de l’estalvi i que els pares la inculcassin als fills.

El conseller de l’entitat catalanobalear declarà inaugurada l’agència agraint la presència d’autoritats i públic i incitant els presents a visitar l’exposició de l’obra de la Caixa instal·lada en un altre local, que la premsa deia «pròxim», i que ens arriscam a dir que podria haver estat a la Farinera –carrer Pau Bouvy, abans «Ingeniero Bouvy».

Local on es va fer l’exposició de la Caixa de Pensions en inaugurar-se l’agència de Sant Jordi. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

El representant del batle felicità els veïnats per les millores que suposava per a Sant Jordi i donà les gràcies als representants de la Caixa.

Acte seguit, les autoritats, representacions i públic es dirigiren a l’exposició on foren obsequiats amb una copa de vi i es donà per acabat l’acte. Amb tot, La Almudaina finalitzà l’article aprofitant per dir que l’oficina estava adaptada al medi rural i, afegir, que durant tot el dia rebé la visita dels veïns.

Interior de l’oficina. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

Interior. Foto Arxiu Digital Xisco Mas.

El negoci i serveis de la Caixa de Pensions

Cartell exterior de la Caixa de Pensions amb el monograma CPVA (Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros).

El cartell exterior, llavors igual a totes les oficines, a la dreta de l’entrada, ho mostrava clarament. Duia el monograma o logotip de l’entitat –jugant amb les sigles CPVA en castellà–, la fundació de l’entitat en 1904 i el total de sucursals i agències, a més de l’oficina central de Barcelona a la Via Laietana i la delegació general a les Balears al carrer Colom de Palma, on, com en altres pobles, hi havia des dels anys 30, al pis de dalt, una biblioteca molt important per aquells temps, que el 1999 passà al Govern de les Illes Balears. Pel que fa al tipus d’operacions, que en els anys 60 hagueren de ser ampliades per la Banca March, eren: llibretes d’estalvi i comptes corrents, llibretes d’estalvi a termini, llibretes d’estalvi amb pensió, dipòsits especials d’estalvi popular –estalvi escolar–, pensions vitalícies  immediates, pensions diferides per a la vellesa i assegurança dotal o infantil. En definitiva, prevalia l’estalvi i les pensions de tota classe, a més d’assegurances, en consonància amb els objectius del seu fundador, l’advocat Francesc Moragas, en un moment que els treballadors necessitaven previsió, estalvi i atenció sanitària i l’estat liberal-conservador no els ho proporcionava prou. Sí que els sindicats de classe ja ho feien en part. Un exemple d’aquesta preocupació per les pensions el tenim en el fet que entre 1910 i 1939 la Caixa representà l’Instituto Nacional de Previsión a Catalunya i a les illes Balears.

Joan Garau Mas. Primer delegat de l’Agència Urbana de la Caixa de Pensions a Sant Jordi. Foto familiar de l’Arxiu de Miquel Garau Orell.

El primer representant o delegat de l’agència, com hem dit, i durant molts d’anys, va ser Joan Garau Mas, fill del que havia estat batle pedani de Sant Jordi fins a la República, Miquel Garau Cantallops, antic amo de la possessió de So n’Oliver fins aproximadament el 1941 i també de Son Fullana, malnom, Son Fullana, que prengué la família. Amb tot, com hem dit, la família de Joan Garau passà a dir-se Des Banc. Joan Garau Mas passà desapercebut a la inauguració. Els diaris no l’esmenten. Tenia uns vint-i-set anys. Als seixanta anys, en 1980, es jubilà i fou, doncs, uns trenta-tres anys el delegat de la Caixa de Pensions de Sant Jordi. Una persona molt ben recordada al poble. Morí amb seixanta-dos anys, el 19 de maig de 1982.[6] Com es va veure de la Banca March amb Antoni Ferrer Juan, de can Rotget, un temps se cercava gent del poble que fos rellevant, coneguda i apropiada per a una entitat bancària.

Llibreta d’estalvis de l’Agència de Sant Jordi, 1950.

La Caixa de Pensions, des dels inicis, tal i com eren les caixes, s’implicà en la vida social del poble. A l’exposició que hem esmentat de la inauguració, a la foto, es pot veure perfectament que hi ha diferents aportacions a la vida social en general. Obres d’amor als invàlids, Obra dels Homenatges a la Vellesa, Obra antituberculosa o Obra Cultural. I no eren les úniques, com també ho fou l’Institut Social de la Dona que Treballa, des de 1920 –posteriorment Institut de Santa Madrona. També hi podem veure, a més del preceptiu retrat del dictador Franco, el del fundador Francesc Moragas que passà alguns anys a Mallorca en el desenvolupament de la Caixa a les Balears. Un edifici que segurament fa referència a alguna residència o hospital, un dibuix d’un esportista, una pagesa treballadora amb la seva filla, un –potser– pagès jove que sembra i un ancià que recull, l’edifici de la Caixa de Pensions de Reus i altres. Entre els quals un mapa mural de les Illes Balears amb les oficines que hi havia en 1947, Agència Urbana de Sant Jordi inclosa.  Hi ha altres objectes i quadres que no endevinam a descobrir-los i també unes caixes verticals a manera de gràfics comparatius amb el nombre de clients de la Caixa i els milions de pessetes que podrien ser de passiu de l’entitat. No distingim tots els anys però segurament el més baixet és de 1904 i el darrer que és de 1947 amb 2.312 milions de pessetes. Tot per donar rellevància al poder econòmic i social de la Caixa de Pensions així com alguns dels valors que volia promoure. Durant molts d’anys, la Caixa es va implicar en el suport econòmic a la tercera edat, amb la subvenció de locals socials, els homenatges a la vellesa i, també, a les festes populars.[7] Fou costum que la Caixa de Pensions obrís una llibreta d’estalvi als infants que naixien amb una quantitat simbólica. Primer un duro: cinc pessetes.

Localització de CaixaBank de Sant Jordi, la mateixa que la de la inauguració de la Caixa de Pensions en 1947.

NOTA

Si voleu seguir llegint sobre La Caixa, Sa Nostra i els bancs del Pla de Sant Jordi podeu pitjar en aquest enllaç:

La Caixa de Pensions de Sant Jordi aviat farà 74 anysCaixa de Pensions, La Caixa i CaixaBank. Inauguració, fusions i canvisBancs i caixes al Pla de Sant Jordi – Palma (II)

Tomeu Carrió

13 de setembre de 2021


[1] IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears. Enllaç: <https://ibestat.caib.es/ibestat/estadistiques/poblacio/censos-poblacio/censos-historics/97524e3c-205b-4c86-b4f5-7bf9774651f9,> [Consulta: setembre de 2021].

[2] Diari La Almudaina, 11 de novembre de 1947. També esmenta la data d’obertura de l’oficina: Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Memoria del Ejercicio XLIV correspondiente al Año 1947. Barcelona. P. 37.

[3] Les fotos referents a la inauguració i oficina de la Caixa de Pensions a Sant Jordi són de l’Arxiu Fotogràfic particular de Xisco Mas, els originals en paper de les quals va recuperar de la seva més que probable desaparició.

[4] Carrer de Palma ho va ser fins dia 8 de novembre de 1955 que l’Ajuntament de la dictadura canvià pel de «San Jorge» perquè el consideraven una repetició d’un altre carrer anomenat carrer de la Palma, cosa que no era ben bé així però que feu perdre un topònim important perquè el carrer de Palma era precisament aquell que venia de la ciutat o hi estava orientat.

[5] Alejandro García. «Economia», p. 20. Pla de Sant Jordi. Història dun poble, 1999. Esperam que hi hagi lectors que ens facin arribar el nom de les persones que reconeguin.

[6] Agraïm la informació proporcionada pels seus fills Miquel, Antoni i Bernat. Alguna altra informació sobre la titularitat del local la devem a Miquel Mas.

[7] Maria Immaculada Pastor Homs i Maria del Carme Fernàndez Bennàssar. «Les biblioteques i cases de cultura de “la Caixa” a les Illes Balears (1929-1999)». Universitat de les Illes Balears. Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, núm. 9-10. 2006-2007. P. 244-269. Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana.

També és important l’obra d’Andreu Manresa i Joana M. Roque, La Caixa. Un segle d’història a les Balears (1904-2004). La Caixa – 62. 2004.

1 Comment

Deixa un comentari

Your email address will not be published.

Darrer de