Precedents històrics
Entre 1959 i 1964, el jaciment fou excavat pels arqueòlegs Guillem Rosselló Bordoy i Lluís Pericot i Garcia. Un decret de l’abril de 1963 li atorgava la màxima protecció, al mateix nivell d’una catedral gòtica o un aqüeducte romà. Però l’any 1969 es va decidir ampliar l’aeroport. Els arqueòlegs tornaren al jaciment i davant la negativa de les autoritats de canviar el traçat de la nova pista, plantejaran el trasllat del centre cerimonial.
Construcció de la segona pista.
La construcció de l’aeroport va ser un fet molt significatiu per a Mallorca i, alhora, destructiu. A l’actualitat es poden confirmar les sospites d’aquelles persones que ja es van manifestar en contra en la dècada del 1970.
L’any 2021, per recordar els seus 50 anys de la construcció d’aquesta segona pista, dos articles recordaven aquell desastre de la destrucció del jaciment talaiòtic de So n’Oms, el més important de Mallorca i amb reconeixement estatal qualificat de Monument Històric Artístic l’any 1963. Era un dels grans centres cerimonials i poblats més rics amb estructures poc habituals (com l’edifici anomenant “el laberint”) i gairebé un centener de construccions a principi de segle XX.
El 7 de març de 1977, la segona pista, ja acabada, es converteix amb un improvisat camp de golf, per presentar la pilota Slazenger B-51. A la competició hi participen onze periodistes britànics especialitzats en aquest joc i jugadors espanyols. Guanya Valentín Barrios, que en tres llançaments llança la piloteta a una distància de 1.309 metres i acaba sobre el cadàver de la Palma prehistòrica.
L’any 1987, 14 anys després que les excavadores arrasaran el jaciment de So n’Oms, i en un acte clarament de propaganda, a la fi, el ministre de Transports, Abel Caballero, del govern de Felipe González va aterrar a la segona pista.
Perquè en realitat els avions lliures de ministres i plens de turistes, no la varen utilitzar fins a l’estiu següent. Aquesta era la urgència de la construcció de la segona pista i la destrucció del jaciment de So n’Oms.
Al cap de 50 anys de la seva construcció
El periodista Joan Riera ho recordava en un article al Diario de Mallorca (DM) de 3 de març de 2021, de la següent manera: Lluís Pericot (1899-1978) arqueòleg del jaciment, una de les autoritats en prehistòria, escrivia el 18 de febrer de 1971 un article al mateix DM fent una crida, i advertint sobre l’imminent desastre de la desaparició de So n’Oms; “como vais a permitir -demanava als mallorquins- que algo tan intimamente ligado a vuestra historia, que es la historia anónima de todos los pueblos mediterráneos y de todos los humanos en definitiva, sea arrasado?”
L’arqueòleg i, director durant dècades del Museu de Mallorca, Guillem Rosselló Bordoy, va qualificar la destrucció de la següent manera “és una salvatjada”. La catedràtica d’història de l’art Catalina Cantarelles, considerava que el recinte prehistòric era una víctima “del turisme de masses”.
L’amenaça aeroportuària ja era una evidència. En 1969, els arqueòlegs tornen a So n’Oms, una greu amenaça afectarà el jaciment prehistòric. El turisme creix cada any amb xifres de rècord. I les autoritats franquistes, per no perdre la gallina dels ous d’or, decideixen que Son Santjoan tingui una segona pista. Entren les excavadores, tal com ja havia pronosticat Guillem Rosselló Bordoy, en el seu retorn al jaciment davant els periodistes: «Estam fent feina debades, entraran les excavadores i no deixaran pedra sobre pedra». El març de 1971 tot s’ha acabat, punt final dramàtic. Les navetes no s’han pogut salvar. Sols se salva l’edifici de planta quadrangular d’entre 10 i 12,60 metres de costat, destinat a santuari. L’estiu de 1971, el santuari queda reubicat en la intersecció de l’autopista de Llucmajor amb la via d’accés a l’aeroport.
Les obres de la segona pista avançaven a bon ritme sobre la que havia estat la Palma prehistòrica. El març de 1974, el Consell de Ministres, presidit per Franco, aprovà la finalització dels treballs.
El redactor d’El País, Vicente G. Olaya, especialitzat en Arqueologia, Patrimoni Cultural i Història. En el seu article de 3 d’abril de 2021, amb el títol, “El aeropuerto aterrizó en un monumento”, també recordava els cinquanta anys de la construcció de la segona pista. El subtítol era el següent: “Se cumplen 50 años desde que la construcción del aeródromo de Palma arrasó un enorme centro talayótico. Un estudio recuerda aquel desastre”.
“El gran centro ceremonial prehistórico de Son Oms en Palma (Mallorca) contaba a principios del siglo XX con un centener de edificaciones, entre las que se hallaban un santuario, tres talayots (construcciones en forma de torre), un túmulo de 25 metros con gradas y pasillos circulares, una gruta artificial, una necrópolis, un laberinto… En 1964, ya solo le quedaban unas diez visibles; y en 1971, una: la única que pudieron salvar los arqueólogos. Se cumplen ahora cinco décadas de la destrucción del impresionante yacimiento de Son Oms, declarado monumento nacional en 1963.
¿Su pecado? Se encontraba donde estaba proyectada una pista del aeropuerto de Son Sant Joan.
Por mucho que la comunidad científica imploró su salvación, las autoridades no tuvieron clemencia.
El artículo El yacimiento de Son Oms, un ejemplo de destrucción del patrimonio, publicado en la revista Artyhum por el divulgador histórico Domingo C. Hernández Jiménez, de la Universidad a Distancia (UNED), rememora ahora aquel desastre. ‘Su destino estaba sellado’, escribe.”
55 anys després, seguim patint les conseqüències de l’aeroport de Son Santjoan
Ha quedat constatada la seva utilitat destructiva de territori, de contaminació per emissions de gasos i altres, com el querosè (combustible) en pous de finques agràries propers a l’aeroport i per l’emissió de gasos CO₂ i CO2e d’efecte hivernacle, que els avions expulsen dels seus motors.
Però sobretot, allò que ens afecta de manera contundent a la nostra salut i estat anímic és la pèrdua del silenci, del repòs i de la calma necessària per poder viure en pau, parlar en calma i comunicar-nos dins la normalitat quotidiana d’una població que ja fa molts d’anys ha perdut aquesta possibilitat de fer-ho. El motiu és el constant trànsit aeri d’avions en les seves maniobres d’enlairament i aterrament quan provoca la màxima contaminació acústica al llarg del dia, i si és de nit, encara es veu incrementat el seu efecte sobre la població santjordiera, ja que el silenci de la nit, augmenta la sensació del soroll acústic perquè els avions es perceben amb més força durant les maniobres per aterrar o enlairar-se.
Aquesta situació ha anat augmentant amb els anys, per la gran quantitat de passatgers que van i venen, les xifres són alarmants i, sobretot, insostenibles per a una illa com Mallorca.
L’aeroport de Palma, s’ha constituït com el gran monstre territorial, mediambiental i destructiu de la nostra història més recent. I allò que tots pensaven seria la font de futur, benestar, progrés i riquesa per a tota Mallorca, resulta que és la destrucció d’una manera illenca de viure, de conviure i de sentir, que sols ens provoca problemes per a tots, misèria, destrucció de territori i una avarícia recaptadora per part d’AENA, i sense cap mena de preocupació per millorar la vida de les persones de les poblacions afectades per aquest monstre d’aeroport.
Ha estat una faula creada per il·lusos que pensaven que podrien substituir “destrucció” per “turisme de masses” i això, significava riquesa per a ells. I sobretot, fou utilitzada pels dirigents de l’època franquista i terratinents avançats i amb poder d’aquella etapa històrica, on la fam, no et deixava pensar ni progressar. I la solució al teu problema era sobreviure com a contrapartida a la nostra destrucció de territori i patrimoni com a poble.
Però, no ha estat així, el turisme de masses és la causa de tots els mals que seguim patint ara mateix. El turisme en si mateix no és el mal de tot, ja que ben entès i en moderació, ens ha aportat riquesa i futur. I, per altra banda, ens ha obert una porta al món. El problema rau amb l’ambició, els diners fàcils i ràpids, la construcció desbocada, les lleis que haurien de protegir i preservar de forma contundent el territori i l’abús de les polítiques que han afavorit l’especulació, segueixen vigents fa més de 60 anys, i el problema és que segueixen encaminades a la consolidació i a la cronificació d’una economia basada en el monocultiu turístic i de serveis com a futur i solució als problemes econòmics, socials, laborals, d’habitatge, etc.; com si no hi hagués altres opcions per a la diversificació productiva, econòmica, científica, sanitària, de formació, d’investigació i industrial a les Illes Balears.
Accions urgents
- Volem que els avions respectin les maniobres d’enlairament i aterrament, allunyant-se de la població de Sant Jordi.
- Volem que el nou sistema de navegació BRUT que va començar a implementar-se el 2017 sigui efectiu JA! I no haver d’esperar fins al maig del 2028 per la seva total implementació.
- Volem que AENA apliqui les mesures correctores establertes al Reglament (UE) Núm. 598/2014 del Parlament Europeu i del Consell de 16 d’abril de 2014. En matèria de restriccions operatives en aeroports a determinats avions, per motiu de renou, que ve imposada per la reglamentació europea. I que ja disposen els aeroports com l’Adolfo Suárez de Madrid-Barajas i Josep Tarradellas Barcelona – El Prat.
- Volem que AENA apliqui el projecte d’aïllament a tots els habitatges del nucli de població de Sant Jordi o limítrofs afectades.
- Volem que AENA, presenti un projecte real i efectiu que vagi encaminat a la restauració dels molins amb singularitats específiques o que disposin d’elements etnològics que requereixin la seva preservació com a patrimoni arquitectònic del Pla de Sant Jordi.
- NO volem que l’aeroport creixi més.
- NO volem més promoció turística.
- NO volem vols de nit.
- NO volem més contaminació mediambiental.
Sant Jordi, 24 de setembre de 2026
Josep Maria Lendínez Gonzàlez
Referències hemerogràfiques
Salvajada en So n’Oms: el aeropuerto de Palma destruyó un yacimiento arqueológico único. https://www.diariodemallorca.es/almudaina/2021/04/03/salvajada-son-oms-34684520.html
“El aeropuerto aterrizó en un monumento”, de Vicente G. Olaya, redactor d’El País i especilitzat en Arqueologia, Patrimoni Cultural i Història, publicat el 3 d’abril de 2021. https://elpais.com/cultura/2021-04-03/el-aeropuerto-que-destruyo-un-monumento-nacional.html
El jaciment de So n’Oms, un exemple de destrucció del patrimoni, publicat en la revista Artyhum, pel divulgador històric Domingo C. Hernández Jiménez, de la Universitat Nacional a Distància (UNED), rememorant ara aquell desastre: “Su destino estaba sellado”, escriu.
ArtyHum 57 https://share.google/0v4TsyKtUrmnKvis8
