Pep Lluís Riera Moll (campanòleg)[1]
[El passat 5 de maig, organitzat per la Biblioteca de Sant Jordi i el Club Prat de Catí, Josep Lluís Riera Moll va impartir la conferència «Les campanes del Prat de Sant Jordi». Per gentilesa seva oferim aquí aquest article que resumeix gran part de la seva dissertació.]
Les campanes ens han acompanyat pràcticament des del principi de les civilitzacions. Tot i que existeix la idea que aquests instruments de percussió començaren a la regió de la Campània, a Itàlia, el que és cert, és que moltes civilitzacions anteriors ja en feien ús, i no sols a Europa, sinó a països molts diversos.
Prova de la seva antiguitat a les Balears, la tenim amb la campaneta trobada a l’enterrament pretalaòtic de s’Alova, al Barranc de Biniaraix, que es pot veure al Museu de Sóller,[2] a més d’altres campanetes que podem trobar a diferents indrets arqueològics. Precisament Sant Jordi té dins la seva contrada prop d’una cinquantena de jaciments, per més que no tenim constància d’haver-s’hi trobat cap giny similar.
Pel que fa a les campanes de la rodalia de Sant Jordi, val a dir que no s’han trobat referències a les campanes primigènies de la primera església que sabem que es va construir al voltant de 1342.
Actualment, al territori de l’antiga parròquia de Sant Jordi, és a l’església de Sant Jordi on segurament trobam més campanes d’aquest entorn (amb onze), mentre que en trobam dues a l’antic convent de monges de Sant Jordi, a l’església de la Casa Blanca hi ha un picarol, i a la parròquia de Sant Isidre de s’Aranjassa, i antic convent de les monges, sis campanes.
| CAMPANES AL TERME DE SANT JORDI | ||
| Espais | Número de Campanes | Número de maçoles |
| Parròquia de Sant Jordi | 11 | 1 |
| Antic convent de les Monges de Sant Jordi | 2 | – |
| Església de sa Casa Blanca | 1 | – |
| Parròquia de s’Aranjassa | 5 | – |
| Antic Convent de les Monges de s’Aranjassa | 1 | – |
| TOTALS | 20 | 1 |
Pel que fa a la parròquia de Sant Jordi les més significatives són les dues del campanar:
La campana més petita és l’anomenada Maria Assumpció, fa 42 cm de diàmetre i una altura de 34. Té un pes aproximat de 42 kg. Es troba situada a la torre campanar.
Desconeixem qui fou el seu fonedor, tot i que sabem que fou feta l’any 1792. Està decorada amb cordons.[3]
De dalt a baix té la següent decoració i inscripcions:
2 cordons
2 cordons
Epigrafia: +AVE+MARIA+GRATIA+PLENA+DOMINUM+TECUM+. (Els símbols + són estrelles de vuit puntes també anomenats crismó o creu estrellada)
2 cordons
Imatges de Sant Jordi i un Calvari
Epigrafia: +ANNO+X+1792
2 cordons
3 cordons
3 cordons
La X entre la paraula ANNO i la data de 1792 representa la creu de sant Andreu. Els fonedors la solien emprar per no deixar espais buits i perquè no es confongués la data.
La campana té un jou compost per quatre fustes, aguantat amb quatre tirants de ferro. Té un pes aproximat de 25 kg.
Aquesta campana està situada just davant l’escala de pujada a la torre. S’aguanta sobre un bigam de fusta i actualment està mecanitzada.
Segurament va existir una altra campana més gran o similar, perquè a l’Arxiu Diocesà de Mallorca hi ha una reclamació dels veïnats de Sant Jordi, contra el rector de la parròquia de Santa Eulàlia,[4] per haver canviat la campana existent per una més petita, adduint que la façana no podia suportar tant de pes. La data del document és del 21 de juliol de 1801.
La segona campana és la mes grossa. S’anomena Jòrdia Concepción Josefa, fa 90 cm de diàmetre i una altura de 76. El seu pes aproximat és de 422 kg.
Si bé es va fondre l’any 1900 fou refosa per la Foneria de Salvador Manclús de València l’any 1992.
Porta la següent decoració i inscripcions:
2 cordons
Epigrafia: JORDIA, CONCEPCION Y JOSEFA
2 cordons
Garlanda decorativa de flors
Epigrafia: A EXPENSAS DEL SOR VICARIO PROPIETARIOS COLONOS Y DEVOTOS AÑO 1900. REFOSA A L’ANY 1992
Té les imatges de Sant Josep, una creu florejada i la Verge Immaculada.
L’escut del fonedor dintre d’un oval: FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS. C/ INDUSTRIA 27 VALENCIA
2 cordons
2 cordons
2 cordons
Té sis anses que la subjecten al jou i està decorada amb les cares de sis dimonis. Curiosament la decoració del campanar també té les mateixes cares de dimoni i, per tant, cal suposar que el fonedor es va inspirar en aquesta singularitat.
El jou està format per quatre barres i aguantat per quatre tirants rodons. Té un pes aproximat de 253 kg. Cal tenir en compte que entre la campana i el jou tenim un pes de 675 kg.
La campana està situada a la dreta de la sortida del campanar i actualment està mecanitzada.
Si bé l’any 1992 és va refondre la campana en una foneria valenciana, podria ser que la primera campana fos feta per Fundició Mallorquina, perquè a la documentació consultada a l’Arxiu Diocesà surt una anotació de data 12 de desembre de 1895,[5] mentrestant es devien a la Fundició Mallorquina 30 duros per una campana que es va comprar.
Antigament al campanar també hi trobàvem la maçola. Fa anys que va deixar de fer la seva funció, que era substituir les campanes els dies de silenci per Setmana Santa, i actualment està en un replà de l’escala del campanar, tot i que el seu estat no es gaire bo i li manquen elements. És una peça de fusta de 177 cm de diàmetre i tenia unes sis maces que totes sortien de l’eix que alhora servia per a fer rodar la maçola. No sabem com es feia funcionar tot i que s’han trobat els seus ancoratges.
Entre els anys 1957 i 2017, data en què es va electrificar,[6] mestre Miquel Ramis de s’Estanc va fer de campaner, pujant cada dia al campanar per a tocar diversos tocs que encara recorda:[7]
Festa. Repic amb les dues campanes
Foc. Tocs molts seguits
Mort. Grossa + Petita a la vegada
Albats. Petita + 1 toc de Grossa
Combregar (Extremunció) Petita + colís,[8]
Combregar malalts. Sols la petita
40 hores. Per la Puríssima i Sant Josep
Glòria
El Rosari
Ave Maria
Actualment molts d’aquests tocs ja no s’empren.
A la mateixa església hi trobam altres campanes:
A la sortida de la sagristia hi ha una petita campana de 9,5 cm de diàmetre i 8 d’altura amb un pes aproximat de 500 grams. Serveix per donar l’avís quan surt el sacerdot per a la celebració de la missa.
Dues campanetes d’alçar Déu que les trobam dins de la sagristia. Una és de tres unitats i l’altra és de quatre. Actualment estan fora d’ús.
Al presbisteri trobam una petita campana de mà.
No lluny de l’església hi havia l’antic convent de les monges Franciscanes.[9]
Al seu interior, fins no fa molt, hi trobàvem la campana de la comunitat. Estava decorada, simplement, amb tres cordons i sense cap mena d’inscripció ni de decoració. Era d’uns 19,50 cm d’alçada i un pes aproximat de 4 kg. Servia per a avisar les monges dels diferents oficis o feines. A l’entrada hi havia una petita campana que segurament servia per als oficis que es feien a la capella.
A l‘església de la Casa Blanca no hi trobam cap campana, però existeix un document localitzat a l’Arxiu Diocesà, de 1962, sol·licitant permís per a beneir una campana.[10] A l’interior del temple sols hi trobam un petit picarol que serveix per avisar de la sortida del sacerdot per a les celebracions.
A s’Aranjasa hi trobam la parròquia dedicada a Sant Isidre. A l’espadanya hi ha una campana decorada amb deu cordons. A la meitat, es pot observar des del carrer una creu cardenalícia i al costat dret, l’anagrama JHS. La resta de la campana no s’ha pogut descriure més perquè actualment l’accés no està disponible. Aquest és a la teulada, per una escala situada a una terrassa de damunt el presbiteri.
La campana està mecanitzada i no es pot tocar a mà.
Dins de la sagristia destriam una campana d’alçar Déu, utilitzada per al moment de les consagracions de les formes, que a hores d’ara s’utilitza quan el sacerdot surt de la sagristia per a les celebracions. És una peça amb quatre campanes d’entre 5,6 cm a 6. Les campanes estan subjectes a una platina en forma de creu i el mànec és de decoració floral.
Aquesta parròquia utilitza la capella del que fou el convent de monges Franciscanes a s’Aranjassa. A la part dreta hi ha l’antic convent, actualment cedit com a habitatge tutelat. A l’entrada també hi ha una petita campana que servia per avisar les monges per si algú les visitava. Fa 10 cm de diàmetre i un pes de 579 g. Està decorada únicament amb quatre cordons.
Tota aquest escrit forma part d’un projecte més gran denominat «Inventari de les Campanes de les Illes Balears», començat fa devers quinze anys, i amb el qual podeu col·laborar, si us ve de gust, facilitant dades, informació o qualsevol aportació que cregueu interessant per a protegir i difondre el patrimoni cultural que formen el conjunt de campanes existents a les Illes Balears.
Si hi estau interessats us podeu adreçar a:
campanesib@gmail.com, o bé enviar un Whatsapp al 609859383.
Actualment tenim aquestes dades del projecte d’Inventari.[11]
Agraïm a les persones que han col·laborat, ja sigui aportant informació, obrint espais, potenciant la difusió o facilitant les tasques de catalogació, per a fer possible aquest text i que la tasca de protegir el nostre patrimoni cultural sigui una realitat. A totes i a tots, moltes gràcies.
[1] Campanòleg. Segons el Diccionari.cat: «persona que estudia les campanes».
[2] Museu de Sóller. Carrer de sa Mar, núm. 13, Sóller. Informació facilitada per l’arqueòleg Jaume Deyà.
[3] Cordó: relleu del mateix material que la campana que la recorre diametralment.
[4] ADM, Document III/37/1, de data 2 de juliol de 1801.
[5] ADM, Document III/37/14, de data 12 de desembre de 1895.
[6] El Lluquet, núm. 115, abril de 2017.
[7] Informació facilitada oralment per mestre Miquel Ramis dia 15 d’abril de 2026.
[8] Aquest colís no s’ha localitzat.
[9] Situat al carrer de Sant Jordi, núm. 37. L’any 2026 va ser adquirit per l’Ajuntament de Palma.
[10] ADM, Document III/37/68, de data 1 de març de 1962. 1 foli de 31 x 22.
[11] Informació actualitzada en data 28 de juliol de 2026.
