Bel Rafal Pou (de ca es franceset)
(01/01/1930 Sant Jordi, abril del 2018 Palma).
“La meva padrina sempre em contava que de joveneta, a Sant Jordi, mentre enfilava pebres de tap de cortí, damunt una escala de fusta, a la fàbrica del franceset, els nins i joves del poble es col·locaven davall l’escala per guaitar sota la seva falda.
Un dia, cansada, va agafar una granota de la feina de son pare, Josep Rafal, el qual feia feina a la Farinera, de fet, sempre arribava a casa blanc de farina i cada dia es donava una dutxa, cosa que no feia tothom en aquell temps. Sa padrina es va posar aquella granota per enfilar els pebres. Els nins i joves del poble es van quedar amb un pam de nassos quan des d’aquell dia, no van poder veure res sota les faldes de na Bel perquè aquesta, ja no duia falda, sinó calçons i així és com em contava que va ser una de les primeres dones que dugué calçons a Sant Jordi.”
Aquest escrit és el testimoni de na Maria dels Àngels, neta de na Bel i en Jordi.
