Amb en Toni Caminer, no fa gaire, parlàvem dels topònims del Camí de Can Bord: Can Bord, Can Moragues, Cas Caminer, Can Menut, Can Xató, Can Julià, Cas Coronell i Can Peladí. I així explicà d’on venia Can Bord, de la Inclusa.
Miquel Mas, persona interessada en la història, mentre feia recerca havia trobat un tal Ramon Sebastià Copas. Un infant acabat de néixer que el 18 de setembre de 1851 deixaren a la Casa de la Inclusa de Palma.
A partir d’aquí ve la nostra investigació. Al carrer dels Oms, davant el carrer de Sant Elies, hi havia la Casa de la Inclusa –Casa General d’Expòsits–, també coneguda com a borderia. Algú, una mare jove, o una altra persona, dipositava d’amagat un nin al torn de la Inclusa i el feia girar. Així deixava la criatura que, segurament, no veuria mai més.
Aquest fet era freqüent en una societat amb alts nivells de pobresa per més que no tots els infants que hi anaven a parar eren de pare o mare pobre. Els motius eren diversos, tot i que, o era fruit de relacions il·lícites o per pobresa, o per les dues coses. La procedència d’aquests infants, a més, tan podia ser de Ciutat com de pobles.
Allà, dins la Inclusa, hi havia sempre una persona de guàrdia per a aquests casos, algun empleat i almenys una dida per alletar immediatament aquells infants. Tot estava organitzat entre la Diputació Provincial i l’Església.
Aquella nit, a la 1, va ser dipositat el recent nat al torn. El mateix dia, potser tot d’una, el prevere prior de la Inclusa, Mn. Sebastià Gili Vives, el batejà. La padrina va ser Cecília Hilària, segurament una empleada. Tot d’una li posaven nom o noms que, mentre no trobem cap altre document, en farem la nostra interpretació. Això sí basada en altres casos constatats.
Les persones que abandonaven els seus infants a la Inclusa, de vegades, ho feien dins una senalla acompanyats d’algun document o una petita donació o objecte. Així podien deixar escrit que aquell infant havia de ser Ramon en el nostre cas. La resta ja no ho solien dir perquè, tot i que no era un fet punible penalment, sí que podia ser objecte del malparlar de la societat.
Ramon, el nom, ens podria dur al culte a Ramon Llull. D’altra banda, dins la cistella –recordem Moisès abandonat al Nil– hi podria haver hagut unes copes. Alguns dels llinatges posats a les Incluses tenien a veure a vegades amb l’objecte que duia l’infant. Ja tenim el nom que en principi sortia als documents de la Inclusa: Ramón Copas, en castellà, la llengua oficial única imposada aleshores.
Finalment, també se solia afegir un altre nom que podia ser del santoral del dia. En aquest cas, de tota manera, ens inclinam pel del prior de la Inclusa. Així el nom complet seria Ramón Sebastián Copas. Més envant, quan es va inscriure en el registre civil es transformà en Ramón Sebastiá Copas. Allà el segon nom es convertia en cognom i se’l solia posar en català per distingir nom de llinatge. Per això tenim tanta de gent que du el llinatge Jaume, Miquel, Martí, Juan, Sebastià, Montserrat, Rafel, Nadal, Salvador… Si era nina podia ser Nadala o Salvadora, etc. Però aquests femenins s’han perdut pel costum, obligació més aviat, de posar primer el llinatge del pare. Trobat és un altre cognom d’aquest origen. O, freqüent a Catalunya, Deulofeu, encara que Expósito ha estat el més identificatiu.
Les vicissituds, des de l’inici, de Ramon Sebastià Copas foren les normals derivades de l’organització de les cases de la Inclusa que, aquí, també tenia dides per tot Mallorca. El 24 de setembre de 1851 ja el deixaren amb la família d’una dida de Felanitx. El tema de les dides era important per la mateixa pobresa regnant. Per això s’oferien a canvi d’un sou.
El 31 de desembre de 1852 passà a una altra família i dida del mateix poble. Als sis anys fou tornat i duit a la Misericòrdia. I no sabem com va venir a viure a Sant Jordi encara que per això tenim altres explicacions. Aquí es casà, enviudà i es tornà a casar. Va tenir set fills; tres amb la primera dona i quatre amb la segona.
De la descendència de Ramon Sebastià Copas sortiren, per matrimoni amb altres famílies de malnom divers, els Terrigo, els Delabau, els de ca s’Arrosser i algun Perol, almenys. D’aquests descendents, alguns d’ells també es digueren de can Bord. Alhora, hi ha un hort a s’Aranjassa, al Camí de s’Hostal, amb el mateix nom i relacionat amb aquesta família.
Ja existia el topònim Can Bord abans? Segurament no perquè ja seria massa coincidència. De tota manera, ens comprometem, en poder, a aportar més informació.
Tomeu Carrió
28 de març de 2021
NOTES
Els documents relatius a Ramon Sebastià Copes han estat consultats a l’Arxiu General del Consell de Mallorca i a l’Arxiu Parroquial de Sant Jordi. Les signatures del primer arxiu són ES AGCM II-453 (1849-1851) per a la Inclusa, i ES AGCM II-674/14 per a la Misericòrdia (1859). A l’Arxiu Parroquial de Sant Jordi hem consultat els llibres sacramentals.
Pel que fa a bibliografia hem consultat Félix Carmona Moreno, Esther Cruz Pérez, Pere Fullana Puigserver, Francisco José García Pérez i Antoni Gili Ferrer –amb Teófilo Aparicio, Llorenç Vich i Margalida Truyols.
La figura del prevere Sebastià Gili Vives és molt important per al tema de la Inclusa, l’Hospital General i la Misericòrdia.
El 1859 fundà la congregació Germanes de l’Empar Terciàries de Sant Agustí relacionades amb aquesta tasca assistencial.
També hem consultat Els carrers de Palma de Gabriel Bibiloni i la Guía Turística Comercial de Mallorca versificada 1943.
En aquest enllaç podreu veure algunes fotos i una mica d’informació de Mn. Sebastià Gili:
<https://docplayer.es/92048768-Sebastian-gili-vives-una-vida-de-asistencia-a-los-mas-necesitados.html>. [Consulta: 28 març 2021]
