Així comença la història del Pla de Sant Jordi
Una ampla zona que envolta l’actual poble de Sant Jordi, que arriba fins a la mar, va ser coneguda, segles enrere, com a Pla de Catí. Aquest és un topònim molt antic datat en el segle xii. Un llibre on es conta la conquesta de Mallorca feta pels pisanocatalans l’any 1114 diu que les tropes desembarcaren a un lloc anomenat Catins. El Prat de Catí (molt probablement de l’arrel q.t.n., “habitar”, qatin significaria “lloc habitat”) és el nom que se li dóna sistemàticament a l’avui Prat de Sant Jordi a tota la documentació dels segles xiii-xiv.
Les aigües del Prat
Dins el terme de Catí hi havia una zona d’aigües que causaven malalties i d’altres inconvenients. Diverses vegades es va intentar la dessecació. Dia 2 d’abril de 1321, el rei Sanç escrivia al seu lloctinent de Mallorca, Dalmau de Banyuls, referent al fet que els jurats i prohoms de Ciutat li havien exposat que es podria dessecar l’aigua del Prat de Catí per devers 1.500 lliures, des del pas anomenat den Segarra fins a la mar. Sembla que tot va quedar com estava i les obres no tengueren efecte fins a un temps més recent.
Dessecació del Prat de Sant Jordi
El Prat va patir multituds de projectes per a la seva dessecació des de l’any 1815, però el projecte definitiu el va dur a terme l’enginyer holandès Pau Bouvy. L’any 1848 es tenen notícies que les tasques per canalitzar les aigües estancades havien tingut èxit. Aquest sistema de síquies confluïa amb la principal, anomenada la Síquia, que serà la que transportarà aquestes aigües a la mar
Els molins i el Pla de Sant Jordi
Els primers molins foren introduïts per l’enginyer Bouvy per poder extreure l’aigua del subsòl i regar les terres dessecades i fèrtils. L’any 1887 hi havia documentats devers 36 molins i l’any 1958 n’hi havia devers 1.308. Els molins es convertiren en el motor de l’economia dels santjordiers. Les zones dessecades es convertiren en unes terres fèrtils i molt productives. Durant molts anys, al Pla de Sant Jordi el varen anomenar “el rebost de Palma” per la qualitat i quantitat dels seus productes de l’hort, agricultura en general, ramaderia… Els anys 60, en ple boom turístic, passaren a ser una de les postals més representatives de la imatge de Mallorca arreu del món.
Els molins del Pla de Sant Jordi, tocats de mort!
La seva majestuosa presència fa que siguin l’element per excel·lència i el més identificatiu del Pla: els molins. Talment sembrats i arrelats a la terra mitjançant la seva torre de pedra, de marès… Molts amb importants elements etnològics i arquitectònics únics i singulars. Amb les seves veles que es projecten a l’espai obert del cel, esperant que la coa activi la seva funció i els encari al vent. Acaronant la brisa de l’embat i iniciant, de mica en mica, el ritme necessari per activar el bombeig de l’aigua que sorgeix de les entranyes del subsòl de la terra.
Ells simbolitzaven l’existència de vida al Prat, omplint de sang les artèries i les venes traçades a força de braços, d’arada, de suor, i amb els bramuls i alens espessos, de l’ase, del cavall, de l’egua… per mor del seu esforç.
Tots pintats dels colors que s’identifiquen amb el cel, la mar, la terra, el camp i, encarats al vent, com canta Raimon: “Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món…”
Bibliografia utilitzada:
Informació recollida de l’opuscle publicat BSAL 45 (1989) 91-103: El Pla de Sant Jordi. Notes històriques (segles xiii-xiv). Ramon Rosselló.
Els nostres pobles, Sant Jordi. Suplement d’El Mirall, març 2008.
Text del document “En defensa dels molins del Pla de Sant Jordi. Recollida de signatures”
Sant Jordi, 9 de juliol de 2014
Josep Lendínez
