Na Maria Mesquida és una persona amb moltes inquietuds vitals i artístiques, prou vinculada a la cultura pròpia . És filòloga i actualment fa de professora de secundària i batxillerat, a més de combinar-ho amb la dedicació parcial a l’escriptura creativa i a la música tradicional.
Evidentment, per tractar l’escriptura de l’escenificació de la llegenda de Sant Jordi, l’hem d’entrevistar.
Tots sabem que escrius i dirigeixes l’escenificació de la llegenda de Sant Jordi, un dels moments més esperats al poble. Com va sorgir això de fer un acte de representació de Sant Jordi?
Fa més mig segle que ja es feia la pujada del cavaller per culminar amb una cerimònia religiosa el dia del patró, organitzat pel capellà del poble que hi havia en aquell moment. Cap al 2005-2007 aproximadament l’associació de veïns canvià de mans amb Llorenç Salas i va introduir la figura del drac amb la del cavaller i la música dels xeremiers per enriquir la pujada. Poc després introduiríem la figura de la princesa i ja teníem així la bastida amb els tres elements cabdals. Vàrem veure que tenia bona acollida per part de la gent i ens anàrem engrescant amb el projecte, que anà creixent amb rapidesa també en nombre de participants, ja que passàrem d’una quinzena a ser més de 70 persones. Llavors també ja comptàvem amb la implicació i tasca musical de Pere V. Rado, i així el 2010 representàrem la primera escenificació amb la concepció d’obra teatral multidisciplinar com l’entenem avui, que sol combinar música, teatre i dansa. Per tant, podem dir que ha crescut i evolucionat de manera natural i progressiva.
La redacció de la representació varia de la història clàssica?
El text sempre manté el leitmotiv de la llegenda, és a dir, sempre hi ha un drac que ha de ser derrotat i un cavaller victoriós. Ara bé, tota la resta canvia cada any. Varien els personatges, els narradors, l’evolució de la trama, algunes peces musicals, els simbolismes i el missatge que volem fer arribar al públic. Així, una escenificació pot tenir molt poc a veure amb la de l’any anterior o l’any següent. Sempre buscam l’impacte emocional, l’estètica visual i establir un vincle subtil amb l’actualitat del moment. Un any l’espectador es pot trobar una llegenda plena personatges al·legòrics i danses abstractes i un altre batalles explícites, tot i que els darrers anys tendim a cercar un equilibri. Així i tot, val a dir que repetim uns elements fixos cada any que actuen com a àncora -sobretot dues o tres cançons- que han esdevingut emblemàtiques i afavoreixen la creació de tradició.
“Una escenificació pot tenir molt poc a veure amb la de l’any anterior o l’any següent. Sempre buscam l’impacte emocional, l’estètica visual i establir un vincle subtil amb l’actualitat del moment.”
Quin era l’objectiu d’aquesta festa?
Diria que l’objectiu compartit i principal de la gent que ens hi dedicam des del primer moment era gaudir i dinamitzar el poble però molt aviat vàrem veure que era un instrument perfecte de cohesió social, una manera de contribuir a la identitat de poble, oferir una alternativa d’oci saludable als joves, etc.
Creus que ha calat al poble? Per què?
Des del primer moment va tenir molt bona acollida tant pel que fa als participants, que hem de tenir present que eminentment és gent del poble sense formació artística que ho fa de manera desinteressada, i pel que fa al públic assistent.
És una festa que integra grans i petits i el fet de tractar temes universals, fa que tothom s’hi identifiqui, d’una manera o altra. Per exemple, hi ha algunes cançons fixes que repetim cada any i és emocionant veure que els infants petits ja les saben i les canten o volen anar disfressats de cavaller pel poble.
Es pot dir que és la neofesta de Sant Jordi?
Crec que sí, en tant que combina alhora espectacle i les característiques d’una festa popular viva i canviant, a més de construir tradició lentament. Tot i que és cert que Sant Jordi ha estat un poble amb una vida cultural i festiva molt intensa, sobretot si tenim en compte els recursos de què disposa l’associació de veïns.
Com veus el futur d’aquesta?
Ara mateix, incert, com tot el panorama cultural que ha dibuixat la pandèmia arreu del món. Ja fa dos anys que no podem fer l’escenificació però vull pensar que per al 2022 podrem reprendre l’escenificació que va quedar interrompuda l’any passat i estrenar-la amb certa normalitat. I quant al futur a llarg termini, consider que la festa ha arrelat prou a totes les capes generacionals com a assegurar-se la continuïtat, tot i que és cert que no està mancada d’alguns obstacles.
