Una mica d'història.
Urbanisme del 1998.
Estava en procés la modificació del Pla General de Palma de 1985 i aprofitant aquesta avinentesa, els responsables de l’urbanisme municipal de Palma, al capdavant hi havia el Sr. Carlos Ripoll, regidor d’Urbanisme, que en aquelles hores governava la Ciutat de Palma, volien fer un canvi de cromos, és a dir, una zona urbana en previsió de creixement urbanístic pintada al PGOU i que, que anava del carrer Metge Claverol al Camí de Son Binissalom, tancant de manera natural el creixement perimetral de Sant Jordi. Aquesta zona era la de “Can Sant” que l’Ajuntament de Palma va introduir en la modificació de la revisió del PGOU i que la volia reclassificar com a zona rústica, quan ja era urbana. A canvi, volia classificar una zona, agrícola protegida (IRYDA) a S’hort de can Fàbriques i passar-la a urbana, on es volia construir 300 habitatges.
Una lluita guanyada!
Manifest de constitució de la Plataforma per un creixement mesurat a Sant Jordi.
Setembre 1998
«Convocats per un grup de santjordiers (Miquel Mut, Guillem Ramis, Bartomeu Mayol, Bartomeu Carrió, Josep Fiol, Guillem Garau, Jaume Gelabert, Francisca Pocoví, Isabel Pou, Sebastiana Ramis i Josep M. Lendínez), s’han reunit representants de les entitats del poble de Sant Jordi amb altres santjordiers que de forma particular han volgut assistir a la reunió de dia 18 de setembre al Liceu de Sant Jordi.
Les entitats que s’adhereixen a la plataforma són: Associació de Veïnats Pla de Sant Jordi, club de la Tercera Edat, Parròquia de Sant Jordi, Club Esportiu Sant Jordi, Arpellots Havaneres Band, Associació de Joves de Sant Jordi “IOKKUMÚ”, Club Prat de Catí i el grup de Teatre Calabruix.
Els reunits consideren que Sant Jordi ha de tenir un creixement demogràfic i urbanístic moderat i adequat per a una població amb característiques de poble que actualment té uns 1,800 habitants. Es consideren excessives les previsions del PGOU aprovat per l’Ajuntament, sobretot pel que fa a la zona de Can Fàbregues.
Per altra banda es considera que el poble pot créixer moderadament a les necessitats naturals de la població cap a la zona de can Sant (prolongació Metge Claverol). La Plataforma, a més, està preocupada per les noves construccions que es fan actualment a Sant Jordi, algunes de les quals (la del carrer Rosella amb una quarantena d’habitatges), no tenen aparcaments, per la qual cosa s’incrementarà el nombre de cotxes al carrer i, per tant, es reduirà l’espai urbà disponible i la qualitat de vida dels veïnats i del poble (noranta cotxes més a aquest carrer aproximadament).»
Urbanisme en l’actualitat 2021.
Seguim demanant un compromís ferm de les administracions que gestionen l’urbanisme i el territori en totes les seves definicions, ja que és en definitiva el nostre futur més immediat com a poble, per tal que hi hagi un creixement acurat i amb criteris de sostenibilitat, eficiència energètica, mobilitat fluida i pacificació del trànsit que circula per dins el poble.
S’han d’habilitar zones dissuasives per poder aparcar i evitar aquesta saturació de vehicles dins la zona urbana. Promoure accions encaminades a reduir el cotxe sempre que sigui possible.
Hi ha una altra qüestió que em sembla prioritària, a les noves promocions de construccions d’habitatges, s’han de verificar les normes mediambientals, eficiència energètica i sobretot, que compleixin amb la nova normativa d’aïllament acústic, pensau que estam dins una zona on el renou dels avions és tant significatiu, que provoca en cert casos ansietat.
Pensau, que es va dur a terme una ampliació de l’empremta acústica per tal d’ampliar la zona d’incidència de renous i poder ampliar també els habitatges possibles de ser insonoritzats. Tots aquets habitatges en teoria es van construïts abans de la nova normativa acústica establerta per AENA, i que per tant, no necessitaven complir cap norma acústica. I per tant, les despeses les assumia AENA.
Ara, tots els nous habitatges han de complir-la, fins i tot, s’hauria d’exigir a la promotora una millora de l’aïllament acústic, malgrat l’increment del cost de l’habitatge que això pot provoca. Per tant, la promotora ha de certificar, per una empresa independent, que aquell habitatge compleix la normativa en quant a l’aïllament que es requereix, per tal de tenir una certa tranquil·litat de repòs i alhora, espiritual. Ja que si no compleix aquest nou habitatge la normativa d’aïllament acústic, AENA no voldrà saber res de pagar cap mena d’aïllament de finestres, portes o parets.
Sant Jordi, 21 d’abril de 2021
Josep Maria Lendínez
Notícies, compromisos i accions encaminades a canviar l’urbanisme.
2016
L’urbanisme de la gent.
«Posada en valor i recuperació del Pla de Sant Jordi, protecció de barris emblemàtics de Palma com Es Molinar… En definitiva, projectes que sorgeixen de les necessitats dels barris i que compten amb la participació activa dels veïnats. Estam parlant en lletres majúscules de l’urbanisme de la gent».
«El PGOU definirà la ciutat dels propers 15-20 anys amb uns criteris basats en la sostenibilitat, la salut i el benestar de les persones. Dignificar els nostres barris i tot allò que tenim i que també forma part del nostre municipi és també estimar el que forma part de la història i identitat de la nostra ciutat. I l’urbanisme és una eina fonamental per fer-ho realitat».
Enllaços de notícies, propostes i compromisos respecte el PGOU de Palma.
2016
L’urbanisme de la gent.
2016.
Cort engega un projecte de rehabilitació i transformació del Pla de Sant Jordi.
2016.
Noguera ha afirmat que “després de molts d’anys tenim un projecte de rehabilitació i transformació del pla de Sant Jordi en un espai patrimonial i natural de primer nivell”.
2019
Nou Pla d’Ordenació Urbana.
https://www.arabalears.cat/societat/palma-nou-pla-general-ordenacio-urbana-2020_1_1116693.html
2020
El Pla General de Palma aposta per convertir els barris en els centres de referència de la ciutat.
2020
Las diez claves del futuro urbanistico de Palma.
https://economiademallorca.com/art/26326/las-10-claves-del-futuro-urbanistico-de-palma
2020
Esborrany del POGU Palma
2020
El nou Pla general de Palma impulsa una ciutat sostenible des del punt de vista mediambiental, social i econòmic. https://www.palma.cat/portal/PALMA/contenedor1.jsp?seccion=s_fnot_d4_v1.jsp&contenido=129359&tipo=8&nivel=1400&layout=contenedor1.jsp&codResi=1&language=ca
