En el marc de les festes d’estiu de 2025, el carrer Bauzà va sorprendre amb una temàtica tan original com emotiva: un recorregut pels antics comerços del poble de Sant Jordi que, amb el pas del temps, han anat desapareixent.
A través d’aquesta iniciativa, veïns i visitants van poder redescobrir una part important de la memòria col·lectiva del poble. Aparadors recreats, fotografies antigues i testimonis van donar vida, una vegada més, a aquells establiments que durant anys varen formar part del dia a dia dels jordiers i jordieres.
Ara, amb la voluntat de preservar tot aquest material i evitar que caigui en l’oblit, ens proposem recopilar i ordenar la informació obtinguda. L’objectiu és construir un petit arxiu de records que permeti mantenir viva la història comercial de Sant Jordi i reconèixer la importància que aquests negocis varen tenir en la vida social i econòmica del poble.
Perquè recordar també és una manera de cuidar allò que som.
CINEMA GARÍ
El cinema fou inaugurat l’any 1924 pel matrimoni de Maria Sastre Cantallops i Bernat Garí Oliver. La seva neta Antònia Garí i els seus fills en continuaren la gestió fins que el local es vengué a Mateu Campet. Va tancar el 1980.
Les entrades costaven 5 pessetes al galliner i 7 a les butaques de baix (és a dir, 3 i 4 cèntims!). Obria dijous, dissabtes i diumenges, amb sessió de tarda i de vespre. Les pel·lícules es llogaven a Palma, i s’havien de retornar els dilluns a primera hora.
Originalment, estava situat al carrer Arada, núm. 17, on actualment trobareu el supermercat Ferreret.
BAR CAN SIMÓ
Abans de ser conegut com a Bar Can Simó, aquest establiment ja funcionava com a bar amb els noms de Ca Madò Bet i, posteriorment, Ca na Bàrbara Malciona. Més endavant, el local va acollir la consulta del metge de la Seguretat Social, juntament amb l’Associació de Regants de Sant Jordi.
Originalment, es trobava en aquesta mateixa ubicació: al carrer Bauzà, núm. 16.
CAN ROTGET
Can Rotget va començar cap a l’any 1934 com a bar i botiga de queviures al carrer Bauzà número 3, al mateix local on, fins fa poc, hi havia el bar Es Drac. Més endavant, el negoci es va traslladar al carrer Camí de Sant Jordi i van ser les filles de Miquel “Rotget” qui el continuaren fins a la seva jubilació.
Per commemorar els orígens de Can Rotget, hem col·locat el rètol al carrer Bauzà, on tot va començar.
ES VIDEOCLUB
El videoclub va obrir les portes devers l’any 1983 i es va mantenir en funcionament fins al 1990. En una època en què adquirir pel·lícules era molt car, aquest establiment va permetre que moltes famílies accedissin a llogar cintes per gaudir del cinema a casa. Generalment, només hi havia una còpia per pel·lícula, llevat dels títols més populars.
Estava situat a la plaça del Bisbe Planes, núm. 4, on ara trobem la botiga Papereria i Detalls, de n’Antònia Pizà.
CAFÈ CAN PEIXET
El cafè, que estava ubicat a la plaça Monteros núm. 4, el van obrir na Maria, que duia el cafè, i en Macià, el barber. Després, passà a les seves filles, Francisca i Maria, i finalment al matrimoni d’en Pere i na Margalida, que el regentaren entre 1954 i 1994. Al bar s’hi mantingué també la barberia, amb barbers com en Francisco, en Pedro Merris i en Pedro “Coleto”.
Durant uns 12 anys es va organitzar la ruta a peu “De Ca’n Peixet a Cura”, una iniciativa que reunia veïns i amics. També s’hi instal·là una cabina de telèfon públic, on la gent esperava trucades des de tot Espanya.
CA NA CORNA
Va ser una de les primeres botigues del poble a oferir ciurons cuinats a granel, ja que disposava d’una olla exprés, cosa poc habitual en aquell temps. També venia fils, botons i articles de merceria.
Amb el temps, va començar a vendre carn d’animals que es mataven al mateix carrer Bauzà, i s’hi podien comprar també barres de gel, molt útils abans que les geladores fossin comunes.
Hem col·locat el rètol de Ca na Corna a la seva ubicació original, al carrer Bauzà, número 23.
CAN DAMIÀ
Can Damià es trobava originalment al carrer de Sant Jordi, número 28. Va començar com una botiga on es venien geleres, televisors, bicicletes i altres electrodomèstics, però més endavant es convertí en el bar Can Damià, conegut com el bar dels joves.
Hi havia tocadiscs amb monedes, futbolins, taula de ping-pong, i es podia pujar al terrat. També es feia ball i, al pati soterrani, hi havia una xemenei per fer-hi torrades.
FUSTERIA MAVÍ
La Fusteria Maví, ubicada al Camí de Sant Jordi número 118, es dedicava a fer tota mena de treballs de fusteria: cuines, banys, portes, mànecs de xapeta, destrals, gaiatos… Sovint, les peces es treballaven davant la foganya, com era costum a l’època.
L’espai que ocupava ara és conegut com la Fusteria Oliver. El propietari de Maví tenia també una cova on anava a caçar, i solia organitzar excursions per als infants, creant vincles amb la natura i amb la vida del camp.
METGE DON EMILIO
El metge tenia la seva consulta al carrer Cantallops, número 33a. Era l’únic metge del poble en aquell moment i era molt estimat per la gent de Sant Jordi. Amable, proper i xerrador, venia de la península i ràpidament es va guanyar la confiança dels veïns.
Va exercir com a metge durant molts d’anys. Quan es va jubilar, va deixar l’illa, posant fi a una etapa molt recordada. La seva dona era mestra d’escola.
VETERINARI JOSÉ L. GARCÍA RUIZ
Era l’únic veterinari que hi havia al poble. Es trobava al carrer Manescal, número 12. José Luis García Ruiz i la seva dona eren originaris de la península, però varen arrelar a Sant Jordi a través de la seva feina. Es dedicaven a visitar i atendre les vaques i els cavalls dels horts i camps de la zona, però també visitaven els animals a Palma.
El seu ofici es va transmetre de generació en generació. Tant és així, que les seves filles són, actualment, també manescals.
ESCOLA PIZÀ
Era l’escola privada de Sant Jordi i estava situada al carrer Bauzà, 31, on encara avui es conserva l’edifici original. Era gestionada per n’Antònia Pizà.
El centre disposava de dues aules, un bany i un pati ubicat a la part superior de l’edifici. Allà s’hi preparaven els alumnes per obtenir el certificat d’estudis. Un cop superada aquesta etapa, feien l’examen a Llucmajor i després continuaven el batxiller a Son Malferit. Finalment, els qui continuaven estudiant accedien a l’institut Antoni Maura.
Entre els professors que deixaren empremta, cal destacar Francisco Antich, un mestre jove molt estimat.
CAN MECO
En Toni, que era sastre, va obrir aquesta botiga, que en els seus inicis era una sastreria. Quan es va casar amb la seva dona, na Conxa, hi varen afegir roba, llençols, juguetes, botons, fils i altres articles relacionats. En aquell temps, estaven de moda les jaquetes molt florejades portades sense embotonar, i les bruses sense res a sobre.
Quan la parella es va fer més gran, el seu fill Toni Roig es va casar i va continuar amb la botiga durant uns 12 o 15 anys, fins que es va incorporar com a regidor a l’Ajuntament.
La botiga tenia tres entrades: al carrer Roqueta, número 13; a la cantonada entre els carrers Roqueta i Mataró; i al carrer Mataró, número 5.
CAN BUJOSA
Als inicis, sobre 1965, confeccionaven roba per a veïns de Son Ferriol, Sant Jordi i Palma. En Miquel, sastre titulat, vestia molts dels homes amb vestits fets a mida. A més de cosir, dissenyava, feia els patrons i tallava amb precisió cada peça de roba. Na Margalida, la seva dona, modista titulada professional, també dissenyava i s’encarregava de confeccionar les peces. Comptaven amb una al·lota encarregada de perfilar la tela, tasca essencial per garantir un acabat de qualitat.
Amb el temps, el negoci va créixer i varen obrir dos tallers a Palma, un dels quals es dedicava exclusivament a l’alta costura. Més endavant, amb els mateixos socis, varen obrir un nou taller al carrer Bauzà. L’empresa tenia tres socis: un capitalista, propietari d’Automòbils Coll; els confeccionistes, Can Bujosa; i en José María, propietari de les botigues Timoteo dona i Timoteo home, situades a l’emblemàtica avinguda Jaume III de Palma.
Aquest petit homenatge no seria complet sense agrair profundament a totes aquelles dones que, amb les seves mans expertes i la seva dedicació, varen fer possible aquest projecte familiar. També volem donar les gràcies a totes les clientes i els clients que, al llarg dels anys, varen confiar en l’ofici, el gust i la precisió d’aquest taller.
CA NA PEROLA
Na Margalida Campaner es va fer càrrec d’aquesta botiga, que era una merceria, quan feia catorze anys que la duia na Margalida Bordoy. Ella s’encarregà de sol·licitar els permisos per poder-hi vendre llanes, teles, brodats i altres articles. A més, ensenyava a la gent del poble que comprava la llana a fer jerseis i brodats.
Juntament amb les Marroig, també ajudava a confeccionar vestits per a les festes d’estiu. Un any van haver de fer més de trenta vestits per a les seves clientes.
Finalment, n’Antònia Pou va agafar la merceria i la va dur durant aproximadament dos anys, fins que va tancar.
Per commemorar aquest comerç, hem col·locat el rètol a la seva ubicació original: al carrer Bauzà, número 7.
FORN DE CAN BIEL
El forn era conegut per oferir una gran varietat de pans i dolços típics de Mallorca, elaborats de manera tradicional. Els propietaris eren el matrimoni format per Biel Cantallops i Margalida Bauzà, que portaven el negoci amb dedicació i estima pel producte. També hi col·laborava activament en Felip Bauzà, germà de na Margalida, que ajudava amb les feines del forn.
Amb els anys, el forn passà a mans del fill del matrimoni, en Bernat, i la seva dona, Catalina, que en continuaren la gestió mantenint la qualitat i l’esperit familiar. Finalment, la parella es va traslladar a Algaida, i el forn quedà en mans de n’Andreu Carrió, qui n’agafà el relleu.
Aquest forn estava ubicat originàriament al carrer Mataró, 1.
SA LLETERIA
La propietària, na Bàrbara Estaca, era una dona viuda que va venir a viure a Sant Jordi amb els seus fills. Cap a l’any 1970, va obrir una lleteria on els veïns del poble acudien amb un carretó i una gerra per comprar-hi llet fresca.
La seva filla Maria es dedicava a la perruqueria, mentre que na Bàrbara agafava els punts a les calces de les dones del poble, fent feines de costura. El fill, en Jaume, es va casar i, juntament amb la seva dona, va muntar una petita pensió.
Aquesta botiga es trobava originalment al carrer Sant Jordi, número 43.
SA SUÏSSA
Va obrir l’any 1923, tot i que va tenir diversos usos al llarg del temps: va ser cafè, barberia, sabateria i selleter. El malnom “es Suís” prové del costum que tenia la gent del poble a sortir de missa els diumenges i anar a prendre un cafè i menjar suïssos, un dolç molt popular.
Més endavant, deixaren el cafè i obriren una botiga amb el mateix nom, on es venia de tot excepte carn: colònies, teles, fruita, conserves, panets, xocolates, etc. Darrere la tenda hi havia la casa on vivia la família.
Quan aparegueren les primeres geladores, la botiga es va fer popular per la venda de begudes fresques i gel, cosa poc habitual en aquell temps.
Hem col·locat el rètol al Carrer Bauzà núm. 6, respectant la seva ubicació original.
PERRUQUERIA MARIA ESTACA
Na Maria, filla de na Bàrbara Estaca, propietària de la lleteria, va obrir la seva pròpia perruqueria al voltant de l’any 1970. Per iniciar el negoci, va llogar un pis propietat dels seus oncles i va començar aquesta nova etapa professional.
Una de les primeres inversions que va fer va ser la compra d’un aparell per fer permanents, molt innovador per l’època. Aviat, dones de Sant Jordi, del Pil·lari i de s’Aranjassa acudien a la seva perruqueria per fer-se la permanent o arreglar-se els cabells.
La passió i dedicació de na Maria han deixat empremta, i encara avui la seva filla conserva alguns dels estris originals de la perruqueria, com el primer assecador i l’aparell de fer permanents que la seva mare va comprar
quan començava.
FARMÀCIA SAMPOL
Carmen Sampol va arribar a Sant Jordi com a farmacèutica en pràctiques, i ben aviat va quedar captivada pel poble i la seva gent. La seva estada a la farmàcia de la plaça es va convertir en una llarga i estimada etapa de la seva vida.
Com que la farmacèutica titular tenia la família a Barcelona i no podia atendre el negoci de manera continuada, na Carmen va assumir-ne la responsabilitat. De seguida es va guanyar l’afecte dels veïns, per la seva proximitat, la seva manera de tractar tothom i la complicitat que va establir amb Don Emilio, el metge del poble.
El seu vincle amb Sant Jordi va anar creixent, fins al punt que va continuar amb la farmàcia durant prop de 40 anys. Finalment, l’any 2017, va vendre el negoci, però va deixar una empremta que encara avui és recordada
amb afecte.
SA PEIXATERIA
Sa peixateria la va obrir na Catalina Paladina, una dona emprenedora que va posar en marxa l’única peixateria del poble, convertint-la en un punt de referència per als veïns. Al seu costat hi treballava na Magdalena Garau, encarregada de despatxar i atendre la clientela amb amabilitat i bon tracte.
Els productes que s’hi oferien eren de gran qualitat, i la frescor del peix era reconeguda per tothom.
La botiga estava situada al carrer Fornés, número 7.
FERRETERIA CAMPINS
Situada a la plaça del Bisbe Planes, número 3, la Ferreteria Campins va obrir les portes cap a l’any 1968, impulsada per na Maciana, el seu home, en Pep Campins, i la mare d’ella. Des del principi, es va convertir en un establiment de referència.
A la botiga s’hi podia trobar pràcticament de tot: pintures, mobles, cortines, camilles, estufes… Un ventall tan ampli de productes que va atreure no només la clientela del poble, sinó també gent vinguda de diversos punts de Palma. L’èxit va ser tan gran que arribaren a obrir una segona botiga a Son Ferriol.
Durant 37 anys, la Ferreteria Campins va estar oberta al públic, oferint un servei proper i de confiança. Amb la jubilació, el negoci es traspassà.
CAN PEP DES CANTÓ
La botiga, situada al carrer Mataró, número 4, va començar essent regentada per la seva cosina, coneguda afectuosament com na Cantona. Era una botiga de queviures de les d’abans, d’aquelles on es trobava de tot: arròs, llegums, galletes, conserves…
En Pep Vich Munar, que ja tenia experiència en el comerç amb una botiga pròpia a Son Ferriol, va venir a Sant Jordi i es va fer càrrec del negoci de na Cantona. Amb el seu tracte proper i constant dedicació, en Pep es va convertir en una figura molt estimada al poble.
Va dur la botiga fins que es va jubilar, deixant enrere un comerç que havia estat molt més que un punt de venda: un lloc de trobada, confiança i
vida quotidiana per als veïns de Sant Jordi.
RESTAURANT CAN FELIP
En Felip Roca va començar treballant com a cambrer al restaurant Can Quirante. Com que l’apassionava el món de la restauració, va decidir habilitar la cotxeria de ca seva, al carrer Neira, número 13, per obrir el seu propi restaurant: Can Felip, que comptava amb una desena de taules.
Juntament amb la seva dona, Maria Llabrés, oferien plats típics mallorquins com frit, sopes mallorquines o arròs brut, elaborats amb receptes de tota la vida. A la cuina, també hi ajudava la seva germana, na Sebastiana Roca, sempre disposada a col·laborar.
En Felip era un home proper, amable i conversador, qualitats que el feien idea per al món de l’hostaleria. Avui dia, molts veïns encara el recorden amb
estima, tant per la seva cuina com pel tracte humà que sempre va oferir
