Els gegants del poble, impulsats per en Biel Suis i en Tomeu entre altres, són molt més que unes figures festives: representen una etapa d’il·lusió, participació i vida cultural compartida. Tot va començar amb la creació d’una associació cultural que, amb ganes de dinamitzar el poble, organitzava activitats, excursions i fins i tot editava una revista pròpia, Cap-xerigany. Es pot dir que tot aquell moviment va acabar sent el que avui coneixem com a Prat de Catí. 
En aquest context, va néixer la idea de construir un gegant i una geganta, que es convertirien en el rei i la reina del poble. La seva elaboració va ser totalment artesanal: primer es va crear una base de reixa per donar forma, i després es varen anar afegint capes de paper i cola fins a modelar els caps. L’estructura de fusta i el vestuari completaven unes figures que sortirien a ballar pels carrers durant les festes, en animats passacarrers que convidaven tothom a participar-hi.
Pel que fa als gegants, també varen viure una evolució. A l’escola es va decidir transformar-los en un pagès i una pagesa, tot mantenint l’estructura original de fusta i els caps de paper maixé, però si abans pesava, després de la reforma va augmentar el pes. Amb el temps, però, i després de la reforma de l’escola, aquestes figures varen anar quedant en segon pla, fins al punt que avui dia pràcticament ja no surten.
Malgrat tot, els gegants conserven una història rica i significativa. Són el testimoni d’una època en què la iniciativa popular i la creativitat col·lectiva donaven vida a les festes i reforçaven el sentiment de comunitat. Recuperar-los o, almenys, preservar-ne la memòria, és una manera de mantenir viu aquest llegat.
