Baix relleu tosc d’un camell que recorda els dromedaris de Mateu Verd. S’Aranjassa, carretera de la Síquia de Sant Jordi. Foto TC.
El passat dia 17 de juliol el col·laborador de l’Ara Balears, Antoni Janer Torrens, publicà en aquest diari digital i setmanari en paper, «Els dromedaris de l’Arenal».
Antoni Janer ens té acostumats a uns articles molt ben treballats, plens de dades i reflexió sobre el nostre passat. És un vertader plaer llegir-los.
En aquest cas, a més de fer referència a l’exposició «Planas Montanyà. Identitat i turisme» –que es pot visitar a Can Balaguer fins al 29 d’agost proper–, s’endinsa en el turisme de s’Arenal i en el paper del gran personatge del franquisme i postfranquisme santjordier: Mateu Verd Cantallops. L’Amo en Mateu Campet té els seus detractors i els seus seguidors al Pla de Sant Jordi. Antoni Janer és crític amb el turisme despersonalitzador que s’implantà a Mallorca a partir dels anys 1960.
Però, Mateu Campet, aquest santjordier de soca-rel, és un personatge primordial per a entendre la història del nostre poble. Mateu Verd era un mercader i un empresari d’aquells que destaquen. Un personatge prou conegut i relacionat a Palma. Una persona molt ben tractada per la premsa franquista i fins i tot posterior. En definitiva, qui més destacà en els negocis durant molts d’anys al Pla de Sant Jordi.
Amb un grup de santjordiers fou l’ànima d’una festa nova que anomenà «Ses Flamades», que es feia el darrer dissabte de Carnaval, la primera edició de la qual fou el 1969. Amb alguns d’ells també fundà el «Restaurant Ca’n Quirante» que obrí les portes el 20 de febrer de 1970.(1)
Pel seu compte comprà en aquells anys el Cine Garí que fou administrat pel matrimoni de Llorenç Carrió Tomàs (Llorenç Pubil) i Assumpció Trujillano Castanyer fins a 1977. Després, el dugué Miquel Ramis Pujol. Can Garí tancà cap a 1980.(2) Igualment, va promoure les corregudes de toros des dels anys 1940 a Sant Jordi, arribant a tenir una plaça desmuntable.(3)
En tot cas, recomanam la lectura de l’article que hem esmentat al principi. Aquí en teniu l’enllaç: «Els dromedaris de l’Arenal».
Tomeu Carrió
(1) Fa dos anys es va celebrar, erròniament, el cinquantenari de l’obertura del Quirante. Després d’una entrevista (11 de març de 2021) amb Guillem Homar Salvà, Remena, i la seva dona, i una altra (21 de maig de 2021) amb el matrimoni de Maria Gelabert Homar i Gabriel Bergas Monserrat, hem pogut aclarir que la inauguració es feu el 20 de febrer de 1970. Maria Gelabert, que aleshores començava a sortir amb Gabriel Bergas –una carta seva ens ha aclarit la data d’inauguració–, i els seus pares –Maria Homar Ferragut i Antoni Gelabert Amengual– foren els primers encarregats del Restaurant. Quirante va ser un cavall de carreres prou important per als fundadors per a batejar el nou restaurant amb aquest nom. Tenim pendent un article explicant aquesta altra història de Sant jordi.
(2) El Cine Garí s’obrí l’any 1924, segons els plànols que hem consultat a l’Arxiu Municipal de Palma. També surt informació de la seva existència en aquell any a la premsa de Palma. La seva promotora fou Maria Sastre Cantallops, casada amb Bernat Garí Oliver. Entrevista a Antònia Garí Orell, neta de Maria Sastre i Bernat Garí, realitzada el 22 de maig de 2018. Els seus germans i ella, especialment Bernat Garí Orell (mort en 1977), dugueren el Cine Garí durant molts d’anys, fins a la venda del local a Mateu Campet.
(3) Tant per als dromedaris com per a les corregues de toros i Ses Flamades podeu llegir Pla de Sant Jordi. Història d’un poble d’Alejandro García Llinàs.
