Ara que s’acosta un dels esdeveniments més importants de Sant Jordi, la Fira del Caragol, hem volgut demanar a un dels impulsors, concretament a n’en Josep Maria Lendínez, sobre la seva història.
Com sorgeix la fira del caragol?
Inici de la I fira del caragol fou el maig de 2001. Establirem que la data sempre seria el tercer diumenge de maig. És, o va ser una de les primeres fires monogràfica i gastronòmica dedicada al caragol de Mallorca, per exemple, la fira dedicada a la mel de Llubí, ens va un any endavant, crec que aquest 2022 seria la XXI, la de la sípia ha estat la XVI edició aquest 2022, la de la llet d’ametlla, el passat 2019 fou la XIV edició, així és que desprès de la nostra n’han anat sorgint altres fires monogràfiques i gastronòmiques. Podem dir, que va ser pioners en aquest nou format de les fires a Mallorca.
Perquè?
Sorgeix davant la necessitat de fer-nos sentir com a poble. Per una banda, la degradació de l’entorn rural, els canvis que es van anar produint a nivell agrari,urbanístic, social, econòmic. Es a dir, cercàvem una motivació social, econòmica i sobretot, reforçar la nostra autoestima com a poble. La nostra veu i força havia de sorgir de la nostra pròpia gent, començant pels nins i nines de l’escola pública i acabant per tot el teixit associatiu, comercial, social, etc. que hi ha a Sant Jordi. I crec que gràcies a l’esforç de tots, ho hem aconseguit, per un dia a l’any el centre d’atenció de molta gent que ens visita.
Ha sofert convis amb el pas del temps?
Ens hem anat adaptant a les necessitats cada any, però en particular el 26 de febrer de 2016, van fer un canvi substancial, diríem concretant i adaptar-la a un format més local, Es va fer una assemblea del Club Prat de Catí, la Comissió de la Fira del Caragol, artesans i participants de Sant Jordi.
En concret es proposava:
Primer, la potenciació de les empreses que es dediquen a la cria, engreix i comercialització del caragol, per altra banda, potencià l’acció gastronòmica del caragol. comercialització del caragol.
Segon, destacar els comerços, empreses, bars, restaurants, artesans, artistes, entitats, associacions…, etc del Pla de Sant Jordi. Però també l’artesania, productors de vins, formatges… de Mallorca.
He de reconèixer que va ser una decisió difícil i el resultats van torbar-se a ser òptims. Tot i així, ho van superar.
En l’actualitat seguim concentrant els esforços amb la gastronomia del caragol, la participació de les granges de caragol que hi ha a Binissalem, Muro, Felanitx, Llubí, i empreses que comercialitzen el caragol, de Sa Pobla, així com el bars restaurants de Sant Jordi.
Quines empreses participen?
Sa Caragolera, Caragols de Muro, Caragol Bover, Tot Banyes.
Quins bars i restaurants ofereixen caragols?
Can Quirante, Cafè sa Plaça, Bar Camp de Futbol, Sa Farinera de Sant Jordi.
Hi participen particulars o colles
Sobretot sa Colla Caragolera, que sobretot a l’inici ajudaren molt amb l’impuls.
Estau contents amb els resultats de tots aquests anys?
La Fira del Caragol fou declarada el 2017 d’interès municipal, en teoria ens tenen una sensibilitat diferent i s’estableix una comunicació més directe entre tècnics de les administració en aquest cas dels diferents departaments de l’Ajuntament de Palma i els organitzadors de la fira. La veritat, estam satisfets per la preocupació i diligència dels servidors públics de les diferents regidories o mercats municipals o empreses públiques. Així com el coordinadors de tot aquest entramat tan burocràtic i dificultós, que sense ells no en sortiríem.
Va sorgir fa un temps el tema de la renovació, com va?
Aquest si és un problema històric, ningú es vol comprometre de manera fitxa per dur endavant una fira com la del Caragol, si estan disposat a ajudar de manera molt concreta per muntar o desmuntar la fira, i és una gran ajuda la seva col·laboració i compromís durant el procés de la fira. Però, no va més enllà que aquesta ajuda tant important puntualment parlant.
Per la qual cosa, hauria de ser l’Ajuntament de Palma, que es fes seves las fires que organitzen les entitats o associacions sense ànim de lucre, ja que en aquestes entitats culturals o gastronòmiques la renovació generacional no li produeix cap efecte positiu amb la renovació, ja que és inexistent o molt residual i puntual. Per tant, hauria de dotar-les amb els recursos suficients i garantits, a part d’assumir les tasques de logística i organització. Com fan altres ajuntaments com el d’Andratx, Campos, Marratxí, Sineu, fins i tot, Costitx un poble petit, el seu ajuntament assoleix les despeses i gran part de la logística, és clar, amb la iniciativa de la gent del poble i el seu enginy floral.
Moltes gràcies Josep, vols afegir-hi res més?
La fira ja és aqui, així és que molt d’anys per als santjordieres i santjordier , i molt bona fira per als qui ens visitin.
